dilluns, 27 de desembre de 2010

S'ACABA L'ANY

No volia despedir l'any sense agrair-vos a tots i totes els que em llegiu i m'animeu, la vostra presència i la vostra estima. Supose que és eixa sensació de que hi ha algú a prop però no el veus.

Aquest any 2010 per a mi ha sigut molt especial tan a nivell professional com personal. Jo pense que el sentiment d'haver aprofitat al màxim un any depén de la quantitat de records concrets, dates concretes, moments viscuts, succesos ocorreguts,... que et venen al cap sense tindre que pensar. Quan has de fer esforços per recordar algun moment de l'any possiblement no ha estat un any "significatiu", utilitzant el parlar docent.

Jo, la veritat, aquest any, no he de mirar el calendari per recordar el 9 de gener, el 23 de juliol, el 30 de juny, el 30 de setembre, el 9 de setembre, el 21 de maig, el 1 de juny, el 11, 16 o 19 de desembre, el 17 d'agost, el 26 de novembre, el 16 d'octubre... dates tan especials que recorde el que va passar, el que vaig dir, el que em van dir,... moments que formen part del meu passat i em permeten anar cap a un futur amb un bagatge nou i un munt d'experiència que m'ha fet aprendre moltes coses.

Amistats noves i especials, dinars, sopars, ADSLs, el llibre publicat, la mort d'un gran amic, els viatges, tornar a escriure després de molts anys xicotetes poesies, la meua nova professió: tutor... tantes coses que han fet del 2010 un any inoblidable.

Sí, ha estat un gran any, un any diferent, un any ple, un any irrepetible, un any que em fa somriure i em fa plorar, un any... que no tornarà però que no oblidaré.

Gràcies per aquest any. No hauria estat possible sense molts de vosaltres.


2 comentaris:

  1. Puc dir que conec algú que és feliç. Avui m'ho has acabat de demostrar amb el vertiginós reportatge fotogràfic.
    Feliç any nou i a seguir així.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Gràcies Miguel. Feliç any nou 2011. He estat desconectat fins avui.
    Sí, esperem que aquest any siga igual que el passat (Virgencita, virgencita que me quede como estoy...) Doncs sí, sembla que sempre volem més, sempre, desitgem més, sempre pensem que és pot un poc més,... i és cert, però de vegades cal pensar-ho bé. Com diuen els budistes en el desig està el dolor, cal eliminar el desig per a eliminar el dolor.... i és tan difícil no voler res...

    ResponElimina