dilluns, 20 de desembre de 2010

ACABEM EL TRIMESTRE

Ja fa dies que no escrivia res. Després del pont el ritme s'ha disparat tan a nivell personal com a la classe en els xiquets i xiquetes.

He posat en pràctica dues tècniques de treball en grup cooperatiu. Per una banda un xicotet treball d'investigació a Valencià on han triat el tema que han volgut i seguint la pauta de:

què sé? (compartim sabers) què vull saber? (centrem i concretem el treball) on trobe la informació? (recerca de dades i respostes) qui fa què? (distribució de tasques) posada en comú i ara què fem? (una altra vegada distribució de feina) com ho contem? (fem el treball per a contar-ho); ha estat genial. Temes tan diversos com Egipte, els astronautes, l'origen de l'home, Laura Gallego, els dinosaures o els diners del Centre han donat peu a treball originals, divertits i amb informació vàlida i ben treballada. Han portat enquestes, llibres, recerques d'Internet,... i han elaborat exposicions, obretes de teatre, power point, murals,... Genial.

Està clar sempre es pot millorar, sempre es pot aconseguir més i concretar la informació però m'ha agradat el fet que amb els aprenentatges d'aquests mesos la feina ha eixit endavant amb pràcticament cap ajuda per part meua, funcionen asoles, resolen problemes, conflictes, prenen decisions,... un munt d'aprenentatges, no avaluables, difícils de qualificar i d'incloure en el curriculum però que estan ahí i això no ho perdran.

D'altra banda hem treballat el tema de Coneixement del Medi amb la tècnica del trencaclosques o puzzle d'Aronson i sincerament, estic flipant. Excepte dues persones tots han fet la seua, han col·laborat, han participat al grup d'experts i després han portat la informació al grup d'origen i una vegada més sense quasi cap ajuda del mestre.

Han sigut 3 mesos llargs, durs, de feina, d'insistir, de corregir, de reflexió, d'avaluar, d'adonar-se'n de com es fan les coses i els fruïts ja estan arribant, més prompte del que em pensava. Aquestes experiències em van arrelant cada vegada amb més fermesa al meu projecte i estic content. He passat moments durs, de vegades amb alguns dubtes, però els resultats no enganyen i l'alumnat demana més i més i va sol·licitant el seu espai, la seua organització, la seua autonomia (com han fet avui a la reunió de pares i mares) i pense que encara no és el moment però també arribarà.

Sí, avui hem tingut la reunió de pares i mares amb l'alumnat i el tutor. Era estranya, diferent però l'alumnat ho ha fet molt (a classe l'havíem treballat), han dit la seua, han fet una crítica (jo l'he vist constructiva) del que cal millorar a la classe, en el funcionament, en l'organització dels espais. Volen menys feina (això ho senc però de moment no), menys responsabilitats (justet ara que comencen a fer-ho com una rutina), volen actituds més respectuoses i solidàries, més participació dels pares i mares i del mestre, un poquet més d'ajuda (potser confie massa amb ells i elles????).

Després he oferit al pares i mares un xicotet video on han vist als seus xiquets i xiquetes en acció, en el dia a dia, treballant als diferents projectes que portem endavant i pense que els ha agradat, almenys això m'han dit els aplaudiments. El que m'ha sorprés ha sigut que en el moment de participar pares i mares hi ha hagut silenci... No sé si perquè estaven els fills i filles, perquè no tenien res que dir o perquè els ha quedat tot clar. Supose que ja m'aniré enterant de quin és el seu parer i la seua opinió. Al cap i a la fi, a la primera reunió no van dubtar en dir-m'ho sense cap problema.

1 comentari:

  1. Veig que tens les idees molt clares. I tens clar el que ha de fer el mestre i l'alumnat (i els pares i mares...) i tu ets el director d'aquesta tasca. I veig, pel que contes, que la cosa va bé. Me n'alegre. Espere que descanses aquests dies, i que prengues forces per al segon trimestre.
    Si no ens veiem, et desitge que tingues unes bones festes i un any nou millor (encara) que el 2010.

    Una abraçada.

    ResponElimina