dimecres, 8 de desembre de 2010

DESCANS ENCERTAT


Quin pont més encertat!!! Aquest dies han sigut, sense voler i sense pensar, un "kitkat" genial. No era molt conscient, però el necessitava.
He descansat molt (dormir 9 i 10 hores seguides, quant de temps feia...), he fet exercici, he deixat de donar-li voltes al cap algun ratet i he pogut pensar amb tranquil·litat i veig com ha canviat la meua vida en un any, com ha canviat l'ordre en la meua escala de valors personal i m'agrada perquè em fa vore que sòc capaç d'anar adaptant-me a les noves propostes que em fa la vida, no estic tancat, quadriculat, negat als canvis. A més a més em sentisc tan feliç i tan bé que em recorda els meus anys de fa vint anys, ple de somnis, d'il·lusions, de reptes per a tota una vida que hi ha al davant. Clar, els peus a terra i no ser un "somniatruites", com diuen els catalans.

Sí, quins dies de pau i reflexió, d'organització física i mental, dies per a escriure (ja quasi està el llibre en castellà), per a preparar el final de trimestre i els cursos que s'apropen. Dies per a llegir i somniar despert i recordar i pensar en un "raconet", calentet, que, malgrat tot, es pot ser feliç.

De la classe, que puc dir. Estem acabant l'avaluació la qual cosa suposa: exàmens, llibretes, notes,... però estic content i sembla que hi haurà una bona mitja. A la tertúlia del dimecres ja s'ha apuntat una mamà (què guai!!!) i als grups interactius, la segona experiència va funcionar de categoria fins i tot s'ha apuntat una companya de sisé a dur endavant l'experiència. Poc més puc contar. Ara per a final de trimestre vull fer una reunió amb els pares i mares i retornar-los la feina feta a l'aula amb imatges i testimonis dels seus fills i filles. Espere que siga una organització a tres bandes: alumnat, pares/mares i mestre, les tres "potes" que aguanten el pes de l'educació i l'aprenentatge del grup, si una no fa la seua feina...

1 comentari:

  1. Bo, Manolo, m'alegre de què et sentisques tan feliç. Jo pense que en aquest tema (el de la felicitat) n'hi ha molt del que fica cadascú de sí mateix. M'explique. Tots els treballs (el nostre també) és fotut (en el millor sentit de la parasula), però té recompenses. I amb això podem seguir endavant. També és bo tindre de quan en quan una estoneta per a seure-nos i reflexionar. I veure les nostres mancances, o les cosetes que es poden millorar, i que en el dia a dia, potser perquè estem un poc agobiats, no les veiem clares.
    Bé, demà tornem al tall. Jo vaig a ficar les notes, i val a dir que estic molt content dels resultats de primer d'ESO, del de segon, no tant...

    Una abraçada.

    ResponElimina