dilluns, 10 de gener de 2011

JA HI SOM UNA ALTRA VEGADA

Ja estem novament a la lluita enmig l'aula amb el desig d'aconseguir coses bones per a tota aquesta gent que m'acompanya al llarg del curs.
He començat amb ganes i amb nous projectes i a més a més avui he reafirmat el que ja sabia, que pares, mares i alumnes van seguint aquest espai de reflexió i de compartir experiències i M'AGRADA, m'agrada saber que els i les meus /meues alumnes saben de mi, saben com pense, saben el que senc i el que desitge per a ells i elles, fins i tot encara m'agradaria més si quan entren en aquest espai em feren saber els seus pensaments i les seues opinions per a conèixer-nos una mica més, fora de l'aula. I ja sabeu,



Doncs sí, he encetat l'any proposant a la classe un parellet de projectes i sembla que els ha agradat:

- d'una banda, ben prompte començarem a cartejar-mos amb d'altres escoles amb les que ja he contactat i que estan disposades a compartir aquesta experiència. Pense que es tracta d'una activitat molt interessant, primera i principal perquè dóna sentit, funcionalitat al que els faig escriure quotidianament la qual cosa fa que siga menys pesat i avorrit l'haver d'agafar el bolígraf i escriure un text i segona, segons com vaja l'experiència pot donar peu a d'altres experiències molt engrescadores que ja anirem programant: trobades d'aula via webcam, treballs conjunts via mail, bloc o facebook, trobades i visites mútues,...

- per un altre costat els he proposat la idea de crear el diari de la classe (gràcies Mireya* per la teua llum sempre present), una cosa aixina com "La Veu de Kinta" on pogueren contar en forma de notícies, articles d'opinió, reportatges, cartes al director,... allò que passa a l'aula, a l'escola, al nostre voltant i poder endur-se cap a casa la seua creació. Ara de moment farem alguna alguna prova per vore com ix i com s'enganxen a l'activitat però més endavant estaria bé, eixa és la idea, que fóra setmanal. Una vegada més el donar funcionalitat a tot allò que han d'escriure em permet "extreure" (per no dir "esprémer") tot el que puga allò que tenen dins del seu cap i encara millor si aconseguisc que siga el que tenen al cor (vivències, experiències, desitjos, pensaments,...) fer que es sentisquen importants (perquè ho són) que allò que tenen a dins val la pena contar-ho i compartir-ho.

No sé com eixirà però confie en ells i elles, de fet m'ho han demostrat en els contes que han portat després d'aquestes festes de Nadal. Com ja he comentat, demà, aquest trimestre, el contacontes a infantil el continuem fent amb la particularitat que ja no valen els contes que anàvem intercanviant, ara començaran a contar les seues creacions i la veritat és que m'entraven ganes de plorar (d'alegria) quan el divendres llegia les històries que s'havien inventat: amb dibuixos, amb pictogrames, amb espais en blanc per a fer participar al "peques", amb preguntes per a implicar-los en els contes,... una passada, estic super content i crec que el secret és el que estic dient al llarg d'aquest post: donar funcionalitat a les seues creacions i fer-los treure de dins allò que tenen per a un objectiu molt concret i conegut.

També han agafat més responsabilitats. El racó de la Animació lectora que tenim al passadís passa a la seua competència i ara seran ells i elles els qui, amb la posada en escena dels cartells que porten, han de cridar l'atenció als companys que passen per allí i també al BLOC, on tenim el calendari que anem ficant els deures de cada dia, són ells i elles qui es faran càrrec de mantindre-ho al dia. Avui ja han començat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada