dijous, 27 de gener de 2011

REBENT RESPOSTES!!!

No puc deixar de compartir amb vosaltres l'experiència que vaig viure ahir al CEFIRE de Castelló. M'havien convidat a donar una sessió a un curs de formació que estan portant endavant 4 escoles i vaig acceptar. La meua única condició era contar la meua vivència a l'escola, concretament a l'aula de Kinta i així ho vaig fer.



Vaig arribar bufant (no sé si algun dia se'm passarà aquesta "por" escènica) però de seguida vaig notar que els participants al curs tenien ganes, hi havia "feeling". És eixa sensació de que et trobes agust contant el que fas i veus que la gent escolta, està receptiva, somriu, et mira,... i això et fa sentir bé (gràcies). Així què, entre algunes xicotestes dinàmiques de les que jo aplique a l'aula, imatges i vídeos de l'experiència que porte endavant i algunes propostes i explicacions em van passar quasi tres hores en un bufit.

La sessió va acabar i diverses persones es van apropar per felicitar-me i preguntar-me d'altres detalls. Jo estava feliç, em sentia ple, no per la sessió, ni pels aplaudiments ni pels "enhorabona" (bé, una mica sí), sobretot em sentia feliç i em senc feliç perquè vaig rebre el recolzament de companys i companyes, de mestres que com jo estan cada dia a l'aula i em deien, amb d'altres paraules, el que fas "mola", val la pena, 'm'agrada' i això, sincerament, ho necessitava perquè em fa sentir una mica més segur del que faig.

No vull perdre de vista que malgrat tinc les coses clares vaig apostar per una manera de fer coneguda en la teoria però no en la pràctica i sí, vaig encertar el ple al 15 perquè les coses funcionen, la classe va a "tot tren", l'alumnat s'ho passa bé i treballa molt (des del meu punt de vista).

Sincerament, he "suat" la samarreta i estic rebent respostes a les meues preguntes , als meus dubtes, a les meues cavil·lacions, al meu treball. He tingut moments bons i alguns que preferisc anar oblidant.

Ara, cal seguir endavant, l'alumnat s'ho mereix i cal seguir lluitant per un nou model d'ensenyament atrevit, arriscat, participatiu, solidari, motivador, crític i on els xiquets i les xiquetes no siguen un "cervell" que s'ha d'omplir de continguts i coneixements sino un "cervell" que aprenga a raonar, argumentar, opinar, crear, imaginar, somniar, estimar, respectar,... que aprenga a saber ser, saber estar, saber conviure.

Si alguna de les persones que ahir vau estar al curs em llegiu, GRÀCIES perquè m'heu donat alé i una bona empenta a seguir endavant.

Vos deixe amb Fito (m'agrada molt), com diu ell "el que importa és el que està darrere la pell", cal ensenyar vida (així ho entenc jo):

diumenge, 23 de gener de 2011

L'AGENDA

Des del principi de curs estic donant la murga als xiquets i xiquetes de la classe amb l'ús de l'agenda i com qualsevol cosa que vulguem que aprenguen, cal dedicar temps i ser un poc "pallissa" per a que ho vagen assolint com a una rutina.
Practicament tots els dilluns a les 9h i quasi tots els divendres a últim hora de la vesprada dedique de 5 a 10 minuts a fer revisió d'agenda. Les preguntes que llance a l'aire i que demane la seua resposta amb l'agenda oberta damunt la taula solen ser: en divendres, què em fet aquesta setmana?, hem tingut algun fet especial que ressenyar?, què tenim per a la setmana vinent?, tenim pendent alguna cosa més?... i el dilluns, què tenim per aquesta setmana?, tenim alguna activitat que remarcar especialment?, que tenim per a la setmana vinent?... i setmana rere setmana, el mateix.
Aquest trimestre estic incidint en utilitzar l'agenda d'una manera un poc més profunda. Els estic demanant no tan sols apuntar els deures, activitats, treballs que tenim sinó també, intentar planificar en quin moment es plantegen realitzar les activitats, especialment les que son a mitjà o llarg termini. Fins ara, quasi sempre eren els deures d'un dia per a l'altre i ja està, però aquest trimestre el que està passant, i els dóna una mica de sensació d'agobi, és que estan apareixent activitats per a d'ací una, dues o tres setmanes i són aquestes les activitats que ens poden donar sorpreses si no les tenim presents.

Com és natural apareixen les queixes: això per a què?, quin rotllo?, a mi no em fa falta?, per què no podem fer el que vulguem?... i jo, divendres i dilluns, a donar una altra vegada la murga. Pense que algun dia es recordaran del pesat de Manolo...

D'altra banda no puc deixar de nomenar en aquest post l'ús que fan cada vegada més freqüent del Google calendar que tenim al BLOC DE KINTA i els encanta ser els responsables d'anar afegint els deures dia a dia. De fet en el moment que falta algun esdeveniment sempre apareix algú avisant-me de l'errada o de l'omisió.

dijous, 20 de gener de 2011

A TODO TREN!!!

video
Sí, abans de començar les vacances de Nadal ens vam proposar canviar la decoració de la classe i la idea que va sorgir a l'assemblea va ser la de fer un tren. Cada grup es faria càrrec d'un dels vagons i dit i fet ens vam posar a treballar.

No vam poder acabar i al tornar de les festes, entre comentaris de Reis, de Pare Noel i de com havíem viscut les festes vam enllestir el nostre "trenet".

Em vaig quedar sorprés quan ells mateixa (com podeu vore al Bloc de Kinta) proposaven que aquest tren ens portava de viatge cap a l'Institut i que aniríem passant per diverses "estacions" que representarien els moments més significatius del nostre camí.

Em va semblar una idea genial i com no, sense cap dubte, em vaig ficar a la màquina per tal d'encapçalar aquest viatge. Cal tindre molta cura dels semàfors, dels canvis de vies, de la velocitat, de tot el que pot aparéixer d'imprevist al llarg del recorregut i malgrat estic segur que els passatgers m'avisaran de qualsevol contratemps no puc ni vull deixar de banda la meua responsabilitat en aquest viatge.

Els vagons em semblen genials, diferents, grans, menuts, de colorins i de puntets,... i crec que ens representa molt bé, a aquest tren cabem tots i totes, som diferents, tenim diferents capacitats i motivacions, diferents maneres de fer i d'actuar, però al viatge, cabem tots i totes. Ara tan sols esperem tindre un bon viatge i que a les estacions sempre trobem bons auguris i "espentetes" que ens ajuden a tirar endavant.

dilluns, 10 de gener de 2011

JA HI SOM UNA ALTRA VEGADA

Ja estem novament a la lluita enmig l'aula amb el desig d'aconseguir coses bones per a tota aquesta gent que m'acompanya al llarg del curs.
He començat amb ganes i amb nous projectes i a més a més avui he reafirmat el que ja sabia, que pares, mares i alumnes van seguint aquest espai de reflexió i de compartir experiències i M'AGRADA, m'agrada saber que els i les meus /meues alumnes saben de mi, saben com pense, saben el que senc i el que desitge per a ells i elles, fins i tot encara m'agradaria més si quan entren en aquest espai em feren saber els seus pensaments i les seues opinions per a conèixer-nos una mica més, fora de l'aula. I ja sabeu,



Doncs sí, he encetat l'any proposant a la classe un parellet de projectes i sembla que els ha agradat:

- d'una banda, ben prompte començarem a cartejar-mos amb d'altres escoles amb les que ja he contactat i que estan disposades a compartir aquesta experiència. Pense que es tracta d'una activitat molt interessant, primera i principal perquè dóna sentit, funcionalitat al que els faig escriure quotidianament la qual cosa fa que siga menys pesat i avorrit l'haver d'agafar el bolígraf i escriure un text i segona, segons com vaja l'experiència pot donar peu a d'altres experiències molt engrescadores que ja anirem programant: trobades d'aula via webcam, treballs conjunts via mail, bloc o facebook, trobades i visites mútues,...

- per un altre costat els he proposat la idea de crear el diari de la classe (gràcies Mireya* per la teua llum sempre present), una cosa aixina com "La Veu de Kinta" on pogueren contar en forma de notícies, articles d'opinió, reportatges, cartes al director,... allò que passa a l'aula, a l'escola, al nostre voltant i poder endur-se cap a casa la seua creació. Ara de moment farem alguna alguna prova per vore com ix i com s'enganxen a l'activitat però més endavant estaria bé, eixa és la idea, que fóra setmanal. Una vegada més el donar funcionalitat a tot allò que han d'escriure em permet "extreure" (per no dir "esprémer") tot el que puga allò que tenen dins del seu cap i encara millor si aconseguisc que siga el que tenen al cor (vivències, experiències, desitjos, pensaments,...) fer que es sentisquen importants (perquè ho són) que allò que tenen a dins val la pena contar-ho i compartir-ho.

No sé com eixirà però confie en ells i elles, de fet m'ho han demostrat en els contes que han portat després d'aquestes festes de Nadal. Com ja he comentat, demà, aquest trimestre, el contacontes a infantil el continuem fent amb la particularitat que ja no valen els contes que anàvem intercanviant, ara començaran a contar les seues creacions i la veritat és que m'entraven ganes de plorar (d'alegria) quan el divendres llegia les històries que s'havien inventat: amb dibuixos, amb pictogrames, amb espais en blanc per a fer participar al "peques", amb preguntes per a implicar-los en els contes,... una passada, estic super content i crec que el secret és el que estic dient al llarg d'aquest post: donar funcionalitat a les seues creacions i fer-los treure de dins allò que tenen per a un objectiu molt concret i conegut.

També han agafat més responsabilitats. El racó de la Animació lectora que tenim al passadís passa a la seua competència i ara seran ells i elles els qui, amb la posada en escena dels cartells que porten, han de cridar l'atenció als companys que passen per allí i també al BLOC, on tenim el calendari que anem ficant els deures de cada dia, són ells i elles qui es faran càrrec de mantindre-ho al dia. Avui ja han començat.