dimarts, 19 de febrer de 2013

NO TOT ÉS OR...

Quasi totes les entrades d'aquest Bloc han tingut un punt de vista positiu i engrescador i així és quasi sempre a l'aula i al meu quefer diari, sempre un somriure.
Intente no caure en "depres" i maldecaps sense necessitat però reconec que aquesta última setmaneta he estat més 'seriot' i 'agre'. De fet, ahir vaig anar a l'osteòpata per a que em mirara l'esquena (la meua creueta) i em deia que la tenia 'com mai' de carregada, estressada i 'dura'. "Tot és estrés acumulat, Manolo" em deia, i té tota la raó.
El final de trimestre (especialment temes de Secretaria) i el començament d'any, amb feines inesperades, m'estan fent caure en cares llargues i mal geni i sense voler, ho paga l'alumnat. 
Avui els deia que aquests últims dies havia estat més seriós i enfadat  i no he fet tantes gracietes ni ens hem rigut tant com en d'altres ocasions (i ells de seguida ho han confirmat). A més, sembla que també s'està afegint l'olor de "masclets" (Festes de la Magdalena en 10 dies) i el canvi de temps i estan més nerviosos, xerradors i punxes de lo normal. 
Total que aquest 'cocktel' està fent que no acabe de gaudir cada hora de docència com a mi m'agradaria i per suposat, l'alumnat tampoc ho fa.
M'agrada fer aquesta reflexió perquè m'ajuda a parar, pensar, cavil·lar i canviar. 
Està clar que som persones i no podem aïllar-nos d'allò que tenim a dins ni tancar els ulls a tots els embolics que portem endavant però per molt que ens coste crec que cal sincerar-se amb l'alumnat i ells ho comprenen i entenen què està passant, perquè sinó sembla que el que abans estava bé, ara està malament i no és així.
Sí, és bo de vegades parar un poc, xerrar i vore com van les coses i escoltar opinions i ser objecte de crítiques (no tot ni sempre ho fem bé) i ser capaços d'encaixar allò que has de millorar i cercar allò que l'alumnat demande: activitats interessants, no repetitives, no mecàniques, que impliquen i suposen un 'conflicte', un repte, una acció propera i amb sentit i eixa és la nostra feina, malgrat tot, engrescar i ajudar a gaudir a l'alumnat del seu aprenentatge però millor sense fitxes i els exercicis del 15 al 25 del llibre, Quin rotllo!!!

4 comentaris:

  1. Manolo, això que tu contes em passa a mi també. I pense que a la majoria dels ensenyants. Els xiquets són molt complexos. Ells i elles van a la seua i nosaltres hem de lidiar els seus canvis d'humor. Perquè se suposa que el mestre sempre ha d'estar al cent per cent. Content, alegre, engrescador... i tu saps i tots sabem que no és així. No som robots. I de vegades no estem per a "bromes". I la veritat és que l'alumnat està acostumat a que el bon mestre sempre estiga a la bona (al mal mestre no se li exiegeix, avantatges de ser un mal mestre, ja veus). Total, que potser hem ficat el llistó massa alt. I ens exigim a nosaltres gairebé la perfecció, i això no existeix.
    Ànim Manolo, avant, que això són gatges de l'ofici.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Sí, Miguelón, sí, sense cap dubte i m'ho prenc com tu dius: sempre amb ÀNIM!!!! Tan sols el fet de parlar-ne amb ells i de treure-ho fora (encara que siga ací) sembla que ja et fa sentir millor i de fet, QUE ENS QUEDE SETMANETA I MITJA PER A DESCONECTAR I RECARREGAR-SE, JEJEJE Visca la Magdalena!!!!!

    ResponElimina
  3. tranquilo Manolo, ahora vienen días de descanso....... y luego, como se suele decir, despues del 1 viene el 2. Animo Manolo y paciencia con los chiquillos.
    Raquel.

    ResponElimina
  4. MOltes gràcies, Raquel. Sí, sembla que de vegades volem anar saltant números i cal pujar els graons d'un en un sino igual vas de "morros", jejeje. Però bé, no res com unes festes de la Magdalena per a tornar a carregar-se i continuar la feina a poc a poc i ben feta.

    ResponElimina