dimecres, 3 de juliol de 2013

ACABE DE COMENÇAR I JA S'HA ACABAT

Si tot el que faig fora com el seguiment d'aquest espai,la veritat és que seria un desastre però vos puc assegurar que no!!!, no és així.
Tan sols vore el nombre d'entrades que aquest any he fet al BLOC parlen del que ha passat.
El temps, les ganes i els moments són els que són i cal atendre a les prioritats i al llarg d'aquest curs, el Bloc no ha sigut una d'elles. 
No crec que es tracte de donar excuses, al cap i a la fi, aquest espai és per a poder obrir el meu cor i el meu cap i tinc dret a fer-ho en aquells moments que em trobe agust, disposat i preparat.
Any trepidant, apassionant i ple, molt ple, massa ple de quefers i compromisos (algun dia sabré dir que no??? No ho sé.), sí han sigut moltes les tasques i considere que han valgut molt la pena.

La classe de 5é A ha tirat endavant amb força, han treballat molt i segons el que van dir a la reunió de pares de l'ultim dia sembla que estan contents en com ho estem fent amb les activitats i projectes que desenvolupen. 
Enguany, per a mi, ha estat genial l'activitat de cartejar-mos amb dues escoles i l'haver pogut realitzar dues trobades per a conéixer-nos i passar el dia junts. Amb la gent del Censal a plantar arbres i a fer jocs i amb els companys de Moró per a conèixer el poble i d'altres realitats que no estan acostumats a vore. De fet l'abraçada plena de llàgrimes de Noelia i Saïda quan teníem que marxar parla de les vivències que l'alumnat ha pogut gaudir i viure als seus 10 anys, preciós i encisador.

El llegim en parella segueix sent una canya i que alguns alumnes ja tinguen, fins i tot, la picardia d'aprofitar textos de Coneixement em fa pensar en la riquesa d'aquesta activitat que de manera espontània es converteix en interdisciplinar per iniciativa d'ells i d'elles. Això m'ha donat llums per a organitzar l'any vinent una manera diferent de treballar que pense potser interessant. La vaig "remugant" al cap aquest dies per tal de vore com la puc fer cuallar de manera exitosa (ja en parlarem). 

També vaig proposar a l'última reunió la possibilitat de fer un projecte amb els avis i les àvies i també crec que poden ser molt interessants els resultats que obtinguem. 

Del Conta-contes, que vaig a dir. Dispose de 250 contes escrits pels meus alumnes a l'ordinador i encara no sé molt bé el que faré amb ells i hem aconseguit obtindre el llibret de CONTACONTES fet per l'alumnat de 5 anys amb l'ajuda de 5é. Una experiència impressionant i que segueix escampant-se amb èxit.
Sí, aquets any m'he fartat de cursets. Els he fet agust amb ganes i amb l'esperança de anar provocant xicotets canvis en les escoles i els instituts: Onda, Ribesalbes, Benavites, Cabanes, Castelló,... fins i tot a l'escola i l'institut dels meus fills, jajaja, els pujaran la nota??? És broma, la veritat és que em sentisc molt orgullós del que faig i el que la gent que m'escolte ho reconega en fa sentir bé i em dona espentes per a tirar endavant amb el meu somriure al llavis, que intente que no s'esborre mai.

A l'escola, com a Secretari, he gaudit de poder conéixer una escola "per dins". Els seus embolics, l'organització, els documents, ara, al juliol, jeje, les beques i la matriculació... un món per molts desconeguts que em fan pensar una vegada més en que tots i totes els docents hauríem de passar per aquests càrrecs alguna vegada per a ser més conscients de les realitats que  hi ha als despatx de les escoles, abans d'alçar la veu o llençar la queixa. I ara que ja estic ensenyat vull, l'any vinent, poder estar dues horetes més en l'aula que és el que em plena i em fa sentir 'jove' (jajaja).

No res, encara que el cap no para, sembla que és moment d'agafar l'estiu per a descansar i deixar reposar el "brou" per a poder vore amb més claredat el que estic cuinant per al curs vinent. Segur que serà un GRAN CURS el 2013/2014!!!


2 comentaris:

  1. Hola Manolo! Vaig a dir-te una cosa: llegir-te és posar-me les piles. Quina manera d'animar al personal...! És de veres. En els moments en què pense que ací en el món de l'ensenyament ja està tot inventat, vaig al teu blog i veig que no. Que cada dia n'hi ha un nou descobriment. I que la tasca docent és infinita. I que l'alumnat gaudeix de les seues classes, i que el professor també... Com tu dius... "una canya". Només cal fer com tu. No romandre parats, pensar, i provar experiències.
    Gràcies Manolo per donar a conèixer les teues experiències. Jo crec que ens serveixes a tots els que les llegim de lliçó.

    Una forta abraçada.

    ResponElimina
  2. Penso el mateix, Manolo. Segueix donant exemple; en cuan a la educació que et correspón com a mestre d'escola o estás donant tot, falta que els pares acompanyem... Enhorabona.

    ResponElimina