diumenge, 3 de febrer de 2013

LA LLAR SEGUEIX CALFANT

Sembla que l'enamorament apassionat envers aquest espai ha deixat pas al caliu de la llar encesa, sense flama. Els troncs que es van encendre en aquelles flamerades, ara cremen a poc a poc, fent brasa i donant la seva escalfor, però clar, no podem deixar que el foc s'apague!!!

Ja hem començat el 2013 i al primer mes hem anat consolidant rutines a l'aula. 
Anem fent grup, cohesionant la classe per tal d'aconseguir portar endavant un projecte conjunt. Encara es veuen algunes actitud no aptes per al treball que estem fent, certes enveges, enfrontaments molt infantils i faltes de col·laboració entre els companys. 
De vegades miren més el que ha fet o no ha fet "l'altre" que la seua pròpia realitat, es busquen "culpables" o "responsables" i fins i tot a vore com puc aconseguir ser millor i més valorat que el del costat i clar, això patine totalment amb el que dia a dia volem anar aprenent: ajuda mútua, creixement conjunt, igualtat en drets i dignitat, aportació desinteressada...
No oblide que l'entorn, l'escola, el carrer, la família, la televisió, la societat ens convida i anima a aquestes actitud: protagonisme, superioritat, ser el millor, passar per damunt de..., i aquestes actituds arrelen amb força, malgrat tot, jo seguisc confiant en que més prompte o més tard descobriran que els beneficis, l'aprenentatge i els resultats obtinguts amb la col·laboració entre ells i elles són molt més grans que els que pot obtenir ú tot sol.

Ahir a una xerrada que vaig anar a l'UJI escoltava com uns companys deien ( o almenys això vaig entendre jo): com és possible que una manera de fer que està demostrada que funcione, és millor i s'obtenen millors resultats segons diuen centenars d'estudis e investigacions no es porte endavant d'una manera generalitzada, i fins i tot, persones que creiem en ella i la posem en pràctica, de vegades, hem d'anar demanant disculpes si altere certes dinàmiques 'tradicionals'. 
Lògicament parlaven de l'aprenentatge cooperatiu i potser va arribant el moment d'anar estenen la nostra 'lluita pacífica' d'una manera més "insistent". Jo sempre he intentat respectar opinions i maneres de fer dels companys i sempre ho seguiré fent però crec que cal llençar un crit i defensar, no!!! (no he d'estar a la defensiva), oferir amb més força la meua manera fer. 
Ara, també tinc l'oportunitat. Vàries escoles i Instituts em criden per a que els conte que faig i com ho faig (el boca a boca va funcionant i sembla que no ho dec estar fent tan malament si la gent s'ho va contant). Crec que quan em toque contar vaig a ser més insistent i explícit i en lloc de dir: PROVEU-HO, VAL LA PENA, crec que diré: ÉS EL MILLOR PER ALS VOSTRE ALUMNAT, CAL DEIXAR QUE L'ALUMNAT FAJA, CAL CALLAR I DEIXAR QUE PARLEN (això agrada molt poc en la docència).


Bé, en quant a les activitats al grup "Les aventures de la classe de 5a" van endavant amb els seus més i menys ("em falten hores" els deia als pares i mares a la reunió del passat divendres 25 de gener). Al Contacontes ja estem en la fase II (podeu vore a l'enllaç l'entrada feta per la 'compi' i paral·lela en l'activitat, la gran Miren!!! Hehehe) on l'alumnat es fa càrrec d'escriure els contes  i aquest any he tingut la precaució de demanar que me'ls donen per escrit en ordinador (sense voler, jejeje, ja els estic fent tocar l'ordinador per a fer feina o fins i tot per a enviar per correu els contes escrits, autoaprenentatge en les TIC i col·laboració de les famílies); al Llegim en parella també han desaparegut les fitxes d'activitats i han començat a elaborar-les ells i elles; ja tenim en marxa un projecte d'investigació a Coneixement amb l'ajuda del Quadern dels projectes i també ens està omplint el temps el Projecte col·laboratiu en xarxa que hem encetat a finals de gener CONNECTANT MONS organitzat i dirigit per IntermonOxfam.
Ens escrivim amb dues escoles, la de Sant Joan de Moró i la Censal i aquest proper dimarts tenim una trobada amb els companys de l'escola Censal. Anirem junts a una excursió de repoblació al Desert de les Palmes, no vos podeu imaginar la il·lusió que tenen  de conèixer el seu amic/ga desconegut/da.

Sí, he tardat en escriure al meu BLOC, a aquest espai tan entranyable i que tants records em porta i tantes experiències em permet reviure. Ho sent si algú vos pensàveu que ho havia deixat córrer. NO, seguiré cercant, somniat, lluitant per una educació de qualitat i compartint tot allò que val la pena per a conseguir un futur millor, més just i solidari, és a dir, una educació millor, més justa i solidària.

1 comentari:

  1. Ànim Manolo, segueix avant. Els resultats són la millor de les causes per a seguir fent el que fas. M'agrada entrar a aquest raconet teu perquè veig que malgrat tot, n'hi ha gent que gaudeix de ser mestre. Que frueix amb l'alumnat. Que s'il·lusiona com un alumne. Que és feliç sent mestre. I jo que ho llegeix em contagie de les teues ganes d'anar cap endavant.

    Una abraçada.

    ResponElimina