divendres, 16 de setembre de 2011

CONILLET D'ÍNDIES

Ja fa rato que estic pensant si fer una entrada o no al respecte perquè em sembla faltar a la modèstia però em sentisc tan feliç i tan bé que em sap mal no compartir amb vosaltres el que ahir em va passar.

Ahir, el meu amic i estimat Saül em va portar a casa un llibre, un llibre molt especial. És la seua tesina que el proper dia 29 de setembre haurà de defensar.

El títol

"COOPERANDO DESDE LA DOCENCIA. UNA APROXIMACIÓN A LA COOPERACIÓN EDUCATIVA DESDE EL RELATO BIOGRÁFICO" 

i el protagonista, jo.

El seu treball d'investigació ha sigut l'elaboració d'un relat 'polifònic' (des de vàries veus) envers la meua vida professional i la veritat és que no tinc paraules per agraïr-li la confiança i l'esforç que ha dedicat al tema i que, personalment, tan de bé m'ha fet.

Quan m'he ficat a llegir el treball, on el protagonista sóc jo mateix, i lògicament (jejeje), em veig reflexat en tantes i tantes paraules se'm posen els pèls de punta i m'apareix un somriure als llavis i em comencen a brillar els ulls i... 

Aquest treball em fa sentir-me valorat, "estudiat", investigat i d'una banda m'ompli, m'ompli molt però sobretot em permet aprendre de com em veuen d'altres persones, de com han analitzat la meua feina, de com porte endavant la meua tasca docent i me n'adone que hi ha coses que encara és poden fer millor i que hi ha d'altres, que cal que t'ho diguen des de fóra per a reconèixer que estan bé, que estan "currades" i que has posat tot el cor i l'esforç en que eixiren bé.

Son 265 pàgines on fonamenta les seues bases teòriques per portar endavant la investigació, on conta la meua vida professional des d'un relat polifònic amb quatre veus (un company, una voluntària, una persona  que va participar a projectes de caire comunitari i jo mateix) que van incidint en la tasca que he portat als llarg d'aquests últims deu anys i on respon a les preguntes que s'ha plantejat com a base de la investigació.

GRÀCIES, GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES SAÜL

La feina que has fet és impagable i encara que al principi no sabia ben bé de que anava el tema, ara me n'alegre molt d'haver participat i haver col·laborat en el teu treball perquè m'està aportant molt per a millorar en la meua feina i m'està fent molt de bé a nivell personal.

Tan sols vull copiar una de les cites que Saül posa al seu llibre:

"El aprendizaje cooperativo también se le conoce como el aprendizaje entre iguales [...] a partir del principio educativo de que el mejor maestro de un niño es otro niño;"
Ramon Ferreiro (2006, p.34)
i en això estem.

4 comentaris:

  1. El treball entre iguals treu una mica de feina al docent i l'il·lumina sobre com explicar la matèria amb altres paraules. Si et pots fer invisible, t'ho passes d'allò més bé, mentre " se fan classe" els uns als altres. :-)

    ResponElimina
  2. Per altra banda, et felicito per haver estat còmplice i matèria d'estudi d'una tesina. Ja veus, deixaràs de ser espurna per ser estrella rutilant...gaudeix-ne!

    ResponElimina
  3. Cantireta: gràcies per la teua aportació i felicitació. La veritat és que no m'importa seguir sent espurna sempre i quan tinga prou força per fer foc allà on calgui. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Enhorabona Manolo. Això és de categoria. Una manera de recarregar les piles de l'autoestima impagable. La vida, Manolo, de vegades, té eixes coses...

    Una abraçada.

    ResponElimina