dijous, 15 de setembre de 2011

BONES SENSACIONS

Fa poc que he escrit però no vull oblidar-me de tot el que va passant a l'aula i més quan tot el que puc contar son bones sensacions.

Ja hem triat delegada i subdelegat i s'ha mantingut la dinàmica de l'any passat. De 25 han eixit 22 noms i per a triar delegat hem fet un desempat entre tres persones que tenien 3 vots. Excepcional!!! Es manté el sentit de grup on tots i totes ho podem fer tot. No hi han lideratges i m'agrada llegir-ho com una cosa positiva per a la classe.

També tenim a l'aula dos pardalets. Aquest any hem canviat la peixera per la gàbia i Hem canviat el sorollet del motoret de l'aigua pel cant, de vegades, dels canaris. M'ENCANTA!!!  ;-)

Respecte a la docència pura i dura encara no hem començat. He fet les proves inicials de rigor per vore com han tornat de l'estiu i excepte alguna relliscada, fins i tot en gent inesperada, han anat molt bé. De fet, el que aquestes persones s'hagin encantat, no em preocupa ja que sé que els aprenentatges avaluats els tenen assolits. Particularment m'han alegrat molt els resultats en resolució de problemes perquè a final de curs em van deixar amb cert "ai, ai, ai,..." i ara, en canvi, molt millor de l'esperat.

Una altra tasca a la que li hem dedicat hores ha sigut l'arribar a acords consensuats i raonats sobre com presentem les llibretes, quines pautes seguim, com les organitzem, que han de tenir i que és voluntari,... i va sorgir un debat molt enriquidor i clarificador que ha permés a l'alumnat saber ben bé que han de fer i com per a obtenir la millor nota possible. Ara el complir-ho ja depén d'ells i d'elles.

També l'any passat els vaig donar una graella amb la que valorar i ficar-se ells mateixa la nota de les llibretes i aquests dies ens hem dedicat a fer una altra graella però amb les seues aportacions, és a dir, l'alumnat ja ha format part del seu procés avaluador, ells i elles són els que s'han marcat mínims i des del raonament i l'argumentació han creat una eina que els permetrà saber quina nota van a treure en el seu treball. Ho considere valuosíssim i sino, penseu, quantes vegades hem fet treballs, exàmens com a estudiants i no sabíem la nota que tindríem?. A la classe de Sixta ja saben la nota que van a tindre de llibreta abans de fer-la. D'ells i d'elles depén què volen treure i a aquest contracte no hi ha "lletra xicoteta".


Per últim, dimarts vaig tindre la reunió de pares i mares (quina diferència amb la de l'any passat) i enmig de tot el meu parlament els vaig proposar 8 projectes (llegim en parella, grups interactius, tertúlia dialògica, presentació-exposició de llibres per part de l'alumnat, taller de costura, revista escolar, bloc de l'aula i taller d'experiments) en els que esperava la seua participació i col·laboració (la pilota està al seu terrat, jejeje). També els vaig convidar a acompanyar-me a una escola de Borriana que em va cridar per a contar els meus projectes (es tracta d'una escola que està en procés de decidir si volen o no convertir-se en Comunitat d'aprenentatge) i al final una mamà i un alumne em van acompanyar.

Ahir per la vesprada, al vore'm acompanyat a l'hora de parlar dels meus somnis i dels meus projectes davant d'un claustre i d'un munt de pares i mares preocupats per l'educació, m'ha fet vore que el camí que vaig començar cada vegada és més planer. Em sentisc feliç de vore que som molts els que creiem que el món de l'educació POT CANVIAT i POT anar a MILLOR, CAP A UNA EDUCACIÓ MÉS IGUALITÀRIA, PARTICIPATIVA I DE QUALITAT. I potser encara és prompte però, és cert, de vegades, no sempre :-(, hi ha somnis que és fan realitat i això fa que la vida siga interessant (Paulo Coelho) :D.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada