CONILLET D'ÍNDIES

Ja fa rato que estic pensant si fer una entrada o no al respecte perquè em sembla faltar a la modèstia però em sentisc tan feliç i tan bé que em sap mal no compartir amb vosaltres el que ahir em va passar.

Ahir, el meu amic i estimat Saül em va portar a casa un llibre, un llibre molt especial. És la seua tesina que el proper dia 29 de setembre haurà de defensar.

El títol

"COOPERANDO DESDE LA DOCENCIA. UNA APROXIMACIÓN A LA COOPERACIÓN EDUCATIVA DESDE EL RELATO BIOGRÁFICO" 

i el protagonista, jo.

El seu treball d'investigació ha sigut l'elaboració d'un relat 'polifònic' (des de vàries veus) envers la meua vida professional i la veritat és que no tinc paraules per agraïr-li la confiança i l'esforç que ha dedicat al tema i que, personalment, tan de bé m'ha fet.

Quan m'he ficat a llegir el treball, on el protagonista sóc jo mateix, i lògicament (jejeje), em veig reflexat en tantes i tantes paraules se'm posen els pèls de punta i m'apareix un somriure als llavis i em comencen a brillar els ulls i... 

Aquest treball em fa sentir-me valorat, "estudiat", investigat i d'una banda m'ompli, m'ompli molt però sobretot em permet aprendre de com em veuen d'altres persones, de com han analitzat la meua feina, de com porte endavant la meua tasca docent i me n'adone que hi ha coses que encara és poden fer millor i que hi ha d'altres, que cal que t'ho diguen des de fóra per a reconèixer que estan bé, que estan "currades" i que has posat tot el cor i l'esforç en que eixiren bé.

Son 265 pàgines on fonamenta les seues bases teòriques per portar endavant la investigació, on conta la meua vida professional des d'un relat polifònic amb quatre veus (un company, una voluntària, una persona  que va participar a projectes de caire comunitari i jo mateix) que van incidint en la tasca que he portat als llarg d'aquests últims deu anys i on respon a les preguntes que s'ha plantejat com a base de la investigació.

GRÀCIES, GRÀCIES, MOLTES GRÀCIES SAÜL

La feina que has fet és impagable i encara que al principi no sabia ben bé de que anava el tema, ara me n'alegre molt d'haver participat i haver col·laborat en el teu treball perquè m'està aportant molt per a millorar en la meua feina i m'està fent molt de bé a nivell personal.

Tan sols vull copiar una de les cites que Saül posa al seu llibre:

"El aprendizaje cooperativo también se le conoce como el aprendizaje entre iguales [...] a partir del principio educativo de que el mejor maestro de un niño es otro niño;"

Ramon Ferreiro (2006, p.34)

i en això estem.

BONES SENSACIONS

Fa poc que he escrit però no vull oblidar-me de tot el que va passant a l'aula i més quan tot el que puc contar son bones sensacions.

Ja hem triat delegada i subdelegat i s'ha mantingut la dinàmica de l'any passat. De 25 han eixit 22 noms i per a triar delegat hem fet un desempat entre tres persones que tenien 3 vots. Excepcional!!! Es manté el sentit de grup on tots i totes ho podem fer tot. No hi han lideratges i m'agrada llegir-ho com una cosa positiva per a la classe.

També tenim a l'aula dos pardalets. Aquest any hem canviat la peixera per la gàbia i Hem canviat el sorollet del motoret de l'aigua pel cant, de vegades, dels canaris. M'ENCANTA!!!  ;-)

Respecte a la docència pura i dura encara no hem començat. He fet les proves inicials de rigor per vore com han tornat de l'estiu i excepte alguna relliscada, fins i tot en gent inesperada, han anat molt bé. De fet, el que aquestes persones s'hagin encantat, no em preocupa ja que sé que els aprenentatges avaluats els tenen assolits. Particularment m'han alegrat molt els resultats en resolució de problemes perquè a final de curs em van deixar amb cert "ai, ai, ai,..." i ara, en canvi, molt millor de l'esperat.

Una altra tasca a la que li hem dedicat hores ha sigut l'arribar a acords consensuats i raonats sobre com presentem les llibretes, quines pautes seguim, com les organitzem, que han de tenir i que és voluntari,... i va sorgir un debat molt enriquidor i clarificador que ha permés a l'alumnat saber ben bé que han de fer i com per a obtenir la millor nota possible. Ara el complir-ho ja depén d'ells i d'elles.

També l'any passat els vaig donar una graella amb la que valorar i ficar-se ells mateixa la nota de les llibretes i aquests dies ens hem dedicat a fer una altra graella però amb les seues aportacions, és a dir, l'alumnat ja ha format part del seu procés avaluador, ells i elles són els que s'han marcat mínims i des del raonament i l'argumentació han creat una eina que els permetrà saber quina nota van a treure en el seu treball. Ho considere valuosíssim i sino, penseu, quantes vegades hem fet treballs, exàmens com a estudiants i no sabíem la nota que tindríem?. A la classe de Sixta ja saben la nota que van a tindre de llibreta abans de fer-la. D'ells i d'elles depén què volen treure i a aquest contracte no hi ha "lletra xicoteta".

Per últim, dimarts vaig tindre la reunió de pares i mares (quina diferència amb la de l'any passat) i enmig de tot el meu parlament els vaig proposar 8 projectes (llegim en parella, grups interactius, tertúlia dialògica, presentació-exposició de llibres per part de l'alumnat, taller de costura, revista escolar, bloc de l'aula i taller d'experiments) en els que esperava la seua participació i col·laboració (la pilota està al seu terrat, jejeje). També els vaig convidar a acompanyar-me a una escola de Borriana que em va cridar per a contar els meus projectes (es tracta d'una escola que està en procés de decidir si volen o no convertir-se en Comunitat d'aprenentatge) i al final una mamà i un alumne em van acompanyar.

Ahir per la vesprada, al vore'm acompanyat a l'hora de parlar dels meus somnis i dels meus projectes davant d'un claustre i d'un munt de pares i mares preocupats per l'educació, m'ha fet vore que el camí que vaig començar cada vegada és més planer. Em sentisc feliç de vore que som molts els que creiem que el món de l'educació POT CANVIAT i POT anar a MILLOR, CAP A UNA EDUCACIÓ MÉS IGUALITÀRIA, PARTICIPATIVA I DE QUALITAT. I potser encara és prompte però, és cert, de vegades, no sempre :-(, hi ha somnis que és fan realitat i això fa que la vida siga interessant (Paulo Coelho) :D.

REPRENEM LA FEINA

Des del dia 1 de setembre tinc el cuquet de començar a escriure al bloc però la desconnexió de l'estiu ha estat tan gratificant i plena que he preferit anar fent boca aquest primers dies per a posar-me novament en situació.

Avui ha estat el primer dia de classe. Hem començat, no!!!!, disculpeu, hem comtinuat la feina que vam deixar al mes de juny i la veritat és que me n'adone que tot el que vam treballar no ha caigut en sac foradat.

A l'hora del pati els companys em deien que els xiquets i xiquetes havien vingut xerradors, mogudets, alterats, nerviosets, fins i tot algú em deia que estaven "insoportables". Jo, sincerament, per dins somreia perquè el meu cas no era aixina i m'he sentit sorprés d'una manera molt gratificant.

He vist que les habilitats i actituds que vam treballar es mantenen i m'ho han demostrat quan a la participació respectaven torns, alçaven la mà, tan sols amb una mirada atenien al que s'estava parlant... 

Quan els he demanat opinions per a decidir el nom de la classe, del bloc, la nova mascota..., les intervencions eren raonades, donant perquès, argumentant les propostes i això omple molt (estic super content!!!).

He trobat a l'alumnat amb ganetes de fer. Ja els he proposat alguns projectets nous (ja en parlaré d'ells) i d'altres que vam fer l'any passat amb xicotetes novetats i he trobat, he "sentit", he notat un ambient acollidor, fins i tot proposant millores i maneres de fer. Crec que aquest serà un GRAN any, de molta feina, engrescador però no tan "socarrador" com el passat (han canviat i estan canviant moltes coses de l'aula i de fora d'ella ;)

Avui hem fet tres cosetes:

hem triat nom, aquest any som LA CLASSE DE SIXTA, el nostre BLOC es dirà EL BLOC DE SIXTA i la nostra mascota, aquest any un gosset, també tindrà eixe nom.

hem fet una dinàmica de cohesió de grup on els he fet dibuixar a tots i totes junts el que volgueren en un paper gran. Cadascú tenia el seu espai i l'unica condició era que el dibuix que feren havia de tindre relació amb el dels companys que tenien al costat. M'ha encantat vore com han xerrat i en un moment estaven tots i totes dibuixant i pintant la seua.

Per últim els he fet escriure a un full els seus somnis i desitjos per aquest any. Què volen aconseguir al llarg del curs? Quins somnis i desitjos volen fer realitat fins al mes de juny? i me'ls he guardat a un portafull i al "cor" (estic i estan emocionats).

Per a demà i el dilluns i el dimarts i el dimecres i ... vull parlar-ne amb ells i elles molt, vull consensuar normes, arribar a acords en organització i presentació de treballs i llibretes, els textos, les lectures les responsabilitats de grup i de classe,...  molta feina i molt important per a fer-la depressa i corrents.

Benvinguts i benvingudes novament a aquest raconet, que és el vostre i espere les vostres aportacions, ajudes i comentaris, i sobretot, espere que totes aquestes paraules també vos ajuden a vosaltres a seguir endavant i a fer de l'educació un món ple de somnis i desitjos que aconseguir.