dijous, 27 de gener de 2011

REBENT RESPOSTES!!!

No puc deixar de compartir amb vosaltres l'experiència que vaig viure ahir al CEFIRE de Castelló. M'havien convidat a donar una sessió a un curs de formació que estan portant endavant 4 escoles i vaig acceptar. La meua única condició era contar la meua vivència a l'escola, concretament a l'aula de Kinta i així ho vaig fer.



Vaig arribar bufant (no sé si algun dia se'm passarà aquesta "por" escènica) però de seguida vaig notar que els participants al curs tenien ganes, hi havia "feeling". És eixa sensació de que et trobes agust contant el que fas i veus que la gent escolta, està receptiva, somriu, et mira,... i això et fa sentir bé (gràcies). Així què, entre algunes xicotestes dinàmiques de les que jo aplique a l'aula, imatges i vídeos de l'experiència que porte endavant i algunes propostes i explicacions em van passar quasi tres hores en un bufit.

La sessió va acabar i diverses persones es van apropar per felicitar-me i preguntar-me d'altres detalls. Jo estava feliç, em sentia ple, no per la sessió, ni pels aplaudiments ni pels "enhorabona" (bé, una mica sí), sobretot em sentia feliç i em senc feliç perquè vaig rebre el recolzament de companys i companyes, de mestres que com jo estan cada dia a l'aula i em deien, amb d'altres paraules, el que fas "mola", val la pena, 'm'agrada' i això, sincerament, ho necessitava perquè em fa sentir una mica més segur del que faig.

No vull perdre de vista que malgrat tinc les coses clares vaig apostar per una manera de fer coneguda en la teoria però no en la pràctica i sí, vaig encertar el ple al 15 perquè les coses funcionen, la classe va a "tot tren", l'alumnat s'ho passa bé i treballa molt (des del meu punt de vista).

Sincerament, he "suat" la samarreta i estic rebent respostes a les meues preguntes , als meus dubtes, a les meues cavil·lacions, al meu treball. He tingut moments bons i alguns que preferisc anar oblidant.

Ara, cal seguir endavant, l'alumnat s'ho mereix i cal seguir lluitant per un nou model d'ensenyament atrevit, arriscat, participatiu, solidari, motivador, crític i on els xiquets i les xiquetes no siguen un "cervell" que s'ha d'omplir de continguts i coneixements sino un "cervell" que aprenga a raonar, argumentar, opinar, crear, imaginar, somniar, estimar, respectar,... que aprenga a saber ser, saber estar, saber conviure.

Si alguna de les persones que ahir vau estar al curs em llegiu, GRÀCIES perquè m'heu donat alé i una bona empenta a seguir endavant.

Vos deixe amb Fito (m'agrada molt), com diu ell "el que importa és el que està darrere la pell", cal ensenyar vida (així ho entenc jo):

1 comentari:

  1. ¡Felicitacions, Manolo! Veig que la cosa va de veres. I que el treball sempre dóna fruits. I que les coses ben fetes...sempre estan ben fetes.

    Una abraçada.

    ResponElimina