divendres, 7 de setembre de 2012

SENSACIONS

  

Tota aquesta setmana he estat ple de sensacions al cos i al cap.
Sensació d'alegria, d'il·lusió, de ganes, de força. 
Sensacions de dubte, de cavil·lacions, de no arribar, de necessitats, de voler ajuda... 
Sensacions de sospirs, d'exhalacions, de relaxament, d'acollida. 
Sensacions de soletat, d'intimitat, de silenci, de pau, de reflexió, de records i de passat, però també sensacions de present, de futur. 
I em dic, tot això, per què??? 

Avui hem iniciat el curs, un nou curs ple de reptes, projectes i objectius per assolir. 
Serà, sens dubte, un any diferent. Em trobe amb un nou grup d'alumnes que segur no tindrà res a veure amb el que acabe de deixar a la porta de l'Institut i amb el que tant vaig aprendre i vaig gaudir de l'ensenyament. 
A més, el fet d'estar de secretari a l'escola, de perdre algunes hores de docència al grup, de trobar-me una mica més lluny (per distància i temps de dedicació) dels companys/es de cicle em fa tindre un d'aquest grapat de sensacions de les que abans parlava.

El que ahir més em dolia i pel que em sentia més decebut era el poc temps dedicat a preparar la sessió de trobada d'aquest matí, que considerava fonamental i per això he volgut, malgrat la feina i les famílies a la porta del despatx, no perdre-la.

 "Ho sent molt, tinc classe, veniu a les 11h" (em costa dir-ho perquè l'haver agafat el càrrec em dona aquesta responsabilitat) però avui no podia faltar a la 'fila'.

I que bé ho hem passat, encara que tan sols han estat 1h 45'.

A l'aula les cadires en cercle, les taules apartades i tots ens sentem i parlem. Parlem perquè estem en cercle, quin sentit tenen les reunions sense 'capçalera', com ens sentim a l'estar aixina i seguim parlant, compartint, somrient. 
Una broma, unes rialles, mirades, somriures, faig l'ullet, i carasses, i em pose dret damunt la cadira, i seguim parlant, i fem grup... 
Estem, estic llançant 'fils' per, a poc a poc, anar brodant junts una teranyina que ens unisca, ens enganxe, ens faça ser un grup.

Organització (racons, mascotes, espais, grups, normes...) per mitjà de la primera assemblea (i em done compte de la feina feta aquests dos anys passats).

Es queden sorpresos quan vaig deixant a les seves mans i les seves veus el funcionament del grup ("no t'ho cregues", "això no serà aixina", es van dient entre ells i elles) i a poc a poc van raonant, van argumentant (ja!!!! tan prompte!!!! què bé!!!! :D) i arriben a acords i fins i tot es posen feina per a fer després del patí, que no estaré amb ells i elles. I ja volen responsabilitats, i demanen càrrecs, i fan grups, i comencen a aprendre a escoltar, i hi han aportacions respectant la del company... i això ja està en marxa. Sembla mentida en una horeta i mitja i tot el que hem fet, però encara ens queda molt, per no dir TOT per fer. 
I HO FAREM!!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada