Sé que em queden per contar alguns dels últims projectes que hem fet però no puc deixar passar molt de temps les sensacions que tinc al cos i al cor després de la reunió de pares i mares d'ahir per la vesprada.
Com l'any passat vaig convocar per a l'última reunió de curs als pares i mares per a una vesprada i com sempre, ho vaig fer amb el corresponent ordre del dia.
Vaig començar parlant-los d'una manera molt general de lo content que estava d'aquest dos anys compartits amb els seus fills i filles, de com em sentia d'orgullós i satisfet de la feina ben feta. Els vaig recordar les meues promeses d'aquella primera reunió del 30 de setembre de 2010 en la que em comprometia a tractar als seus fills i filles com m'hauria agradat que hagueren tractat als meus a l'escola i seguint una metodologia i filosofia de treball basada en l'aprenentatge cooperatiu, treballant molt la llengua per mitjà de la lectura i l'escriptura així com portant endavant projectes col·laboratius, participatius i d'ajuda entre iguals. Em sent molt feliç perquè el projecte que em vaig plantejar fa dos anys ha superat totes les meues previsions. Hem fet coses molt bé i d'altres que encara es poden millorar però el munt d'experiències que tan l'alumnat com els pares i mares i jo ens emportem seran difícils d'oblidar.
La reunió va continuar amb l'obra de teatre representada per l'alumnat "Vaya Lío" (ho van fer molt bé) on els aplaudiments van resonar per la bona interpretació i posada en escena (no hi ha res com tindre pares i mares de públic, èxit assegurat, jejeje).
I abans de donar les orles i un DVD amb totes les fotos d'aquests dos anys, els vaig regalar un video que havia preparat amb molt de carinyo i des del cor (i moltes hores extraescolars que en cap moment m'ha importat dedicar). Supose que per als que vos entretingueu en vore'l no vos dirà gran cosa però no vos podeu imaginar la multitud de vivències i experiències que repleguen aquestes imatges, resum de dos anys de treball i on he intentat plasmar moments quotidians, reals, de treball i d'eixides del nostre quefer diari.
Les llàgrimes van fer acte de presència en alguns familiars, en alguns xiquets/etes i en algun 'mestre' i crec que són mostra de tot allò compartit que no s'ha quedat en un 'ja està' sino que abans de dir 'ja està' també ha passat pel cor i ens ha permés viure-ho amb sentit i sentiment i pense que la veritable educació és aquella que naix del cor i arriba als cors a lo altre potser caldria dir-li d'una altra manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada