Fa ara tres mesos que feia una entrada al BLOC parlant de l'activitat d'exposar llibres i volia aprofitar l'entrada d'avui per a seguir parlant-ne.
Ja portem 70 llibres exposats (tan sols un s'ha repetit) i s'ha convertit en una rutina l'anar els divendres de 16h a 17h a la sala d'usos múltiples per a fer les dels exposicions dels cinc companys.
Els nervis ja estan deixant de manifestar-se en la majoria de companys, les presentacions són cada vegada de millor qualitat i els llibres que van triant de vegades em sorprenen. Són textos habituals els de Geronimo Stilton, el de Tika Superbruixa o els llibres de les col·leccions juvenils de les diferents editorials però deia abans que em sorprenen quan per iniciativa pròpia trien llibres clàssics (El principito, El Lazarillo de Tormes, Mujercitas...) o apareixen amb llibres de 500 o 600 pàgines i a més a més conten les seues opinions personals amb una passió que ni el propi autor faria tan bona propaganda, com per exemple
"...merece la pena sufrir un poco para encontrar el pelotón de sentimientos que este libro encierra. Y es que el final del libro es DE INFARTO!!!! No es que te deje con ganas de leer el siguiente, no. Es que te deja con unas ganas locas de secuestrar a la autora y torturarla hasta que te cuente cómo narices pretende solucionarlo todo..."
que puc dir jo quan tot s'ho diuen ells i elles. Done ganes de llegir els llibres que exposen, tots conviden als companys a llegir-los, al torn de preguntes sempre apareixen les preguntes "què és el que més t'ha agradat? per què ens el recomanes? t'ha costat molt llegir-lo?..." i la valoració, cada vegada és, des d'un punt de vista de mestre (potser no sempre siga el més adient), més encertada, crítica i ajustada a la realitat. Van manifestant el que està bé i el que no, el que els agrada i el que no, saben millor que ningú el que "avorrix" i el que els "enganxa", i és una pena que el Google Docs no respecte els PPTs que fan amb imatges gifs, sons i animacions.
Ací vos deixe algunes de les presentacions
Millor ells que els crítics literaris. Són realistes, s'emocionen i defensen el dret de llegir allò que els atrau, no lo que diuen que és literatura ( i qui ho fa ni s'ho ha llegit prou, ni té nens a l'aula o a casa que ho vulguin fer ). Salut, i bones bufandes! Abraçades!!
ResponEliminaGràcies Cantireta, i sí, estic d'acord amb tu, cal deixar que trien els llibres, que s'equivoquen, que el deixen i agafen un altre. Ells i elles són els únics que poden decidir allò que els agrada. De vegades tinc els meus més i menys amb els companys de cicle perquè jo em negue a "fer lectures obligatòries". Aquesta està sent una experiència preciosa i de fet m'estic llegint un llibre dels que ells m'han proposat. Les seues paraules fan que t'entre el "cuquet".
Elimina