dijous, 24 de novembre de 2011

SEMPRE ENDAVANT!!!



Mareeeeee!!! Com és possible que ja haja passat un mes des de l'últim post? Quasi un mes sense entrar al meu "Raconet" i és que volent no caure en les rutines diàries a l'aula (l'alumnat ja te molt interioritzats els diferents projectes i els seus horaris) no deixe de buscar noves activitats, propostes i experiències que ajuden a enriquir l'aprenentatge i, jo mateix, he caigut en aquesta rutina oblidant-me del meu Bloc.

La veritat és que també ha estat un mes funcionant al ritmet, sense parar, donant matèria, actualitzant càrrecs, responsabilitats, posant exàmens, mantenint els projectets, pensant en l'avaluació,... perquè el proper diumenge dia 27 me'n vaig amb 28 alumnes de l'escola (13 de la classe de Sixta) i la meua companya Mª del Mar a una setmana d'immersió lingüística a Priego (Cuenca). Estarà genial, una gran experiència però que m'ha fet anar a correcuita en tot el que és la programació d'aula ja que al tornar ens trobarem amb la setmana del 'dia sí, dia no' i a la següent cal ficar les notes.

Bé, tot bé, no passa res i sempre ENDAVANT!!! APRENENT!!! COMPARTINT!!! GAUDINT DEL DIA A DIA!!!

Jo, particularment, també estic fent dos cursos de formació via Internet i encara que crec que no els podré acabar, estic content per tot el que he aprés. Un era de Biblioteques escolars (tot un món per descobrir, almenys per a mí) i l'altre d'avaluació, GENIAL amb majúscules. Sense cap dubte és la meua assignatura pendent, la més difícil per al docent (crec) i hi ha molt que aprendre, canviar, millorar en aquest sentit. 
Al meu cap no cap que un xiquet/a siga un 5 ó un 7 ó un 8'35, són tantes les variables que cal atendre i valorar i "mesurar???". Un dels continguts que més m'han agradat ha estat un estudi que ha demostrat que quan poses una nota numèrica a un examen, l'alumnat ja no mira res més, no es preocupa del que ha tingut mal, on s'ha equivocat, quina correcció has ficat, quines paraules li has remarcat, que ha de repassar,... tan sols la NOTA. 
Crec que l'any vinent (ara no ho considere viable) no pense ficar notes numèriques, tan sols al final de trimestre, a l'avaluació, i perquè és el que ens demanen. 

La proposta, la 'filosofia' d'aquesta manera de fer és que cal avaluar i mesurar com va millorant l'aprenentatge de cada alumn@, quin és el procés que està seguint, on cal donar més atenció i ajudar més i està clar que ficant un 3 ó un 6 ó un 9 això no ho avalues. Com deia algú al curs, fins quin punt és vàlida una prova que si la corregisc jo te una nota i si la corregira un company en tindria un altra o si la faig avui l'alumne respon d'una manera i si la faig demà respon d'una altra. Ens dediquem a mesurar 'quantitats' concretes de coneixements i tots sabem que són infinits, potser ho hauríem d'anar enfocant per una altre lloc.
Carai!!! Quines parrafades. No res, que em calfe molt el cap. 

D'aquest mes em quede amb dues imatges que per a mi han estat molt gratificants.

L'anar anellar pardalets (jo ja ho havia fet amb el meu cunyat, gran aficionat al món de l'ornitologia) la considere una activitat preciosa, no tan sols pel fet d'estar a un espai obert, a la natura, encara que siga a un parc, sino pel fet de treballar amb éssers vius, de vore'ls, acaronar-los, parlar-ne d'ells i aprendre amb ells (lo sabut que són), em sembla super enriquidor i gratificant.




L'altra imatge és la proposta que va fer un company de l'aula per a presentar el llibre que s'havia llegit. Pocs dies abans els havia parlat i els havia fet una xicoteta presentació (per a probar jo mateix i aprendre a utilitzar-la) amb una eina gratuita que està a la xarxa PREZI i em va resultar interessant. A la setmana següent, aquest alumne, feia la seua exposició amb aquest recurs TIC (punxeu a sobre).
No en deixen passar una!!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada