dimecres, 10 de novembre de 2010

UNA SETMANA DE SOMNI...


Encara no s'ha acabat però aquesta setmana m'està recordant als primers dies de curs, quan tot era tan genial. Després no ho ha deixat de ser però sembla que algunes rutines s'anaven apoderant del ritme frenètic de les classes.
He començat, tal i com vaig avisar a l'alumnat, amb un "apretonet" i sorpresa meua... NO S'HAN QUEIXAT! Al contrari s'han posat les piles i a treballar. Em fet canvi de grups i tampoc hi ha hagut cap queixa (amb l'ajuda inestimable del meu delegat i algun xicotet ajust personal). Pel divendres tenim programada la reunió amb els pares i mares per començar el projecte Llegim en parella juntament amb una companya de cinqué (estem emocionats i super il·lusionats en encetar-ho la setmana que ve) i a més a més tinc ganes de tornar a vore als meus companys i companyes de Vila-real i segurament també la setmana que ve ens vorem a una sessió d'un curset que aniré a compartir amb ells/es.

Tot va endavant. Estic content. Les hores a les classes em passen volant. No em dona temps a mirar el rellotge. Hem d'aprofitar cada instant que compartim a l'aula. Ens ho passem bé. Ens ríem molt. Em conten coses, escoltetes, secrets. M'agrada escoltar-los i escoltar-les. El llibre "obligatori" per a aquests trimestre els està encantant (El Valle de los lobos. Laura Gallego). S'estan preparant cada vegada millor els contes. A les tertúlies tan sols falta el café. Com veieu, em venen idees soltes al cap, i són tan senzilles i omplin tan que no necessite dir res més. M'agrada el que faig, molt.

Ah!! i ara fins i tot els fique els deures al BLOC ( no sé on arribarem!!!)

4 comentaris:

  1. Se't veu satisfet pel teu treball. Dóna gust sentir (llegir) coses com aquesta. No tot han de ser lamentacions i queixes...

    Una abraçada i feliç cap de setmana.

    ResponElimina
  2. Gràcies MIguel. Sí estic satisfet i content. Lamentacions i queixes poquetes o millor dit no tinc intenció de fer-ne cap. L'assumpte que tinc pendent és més un pensar en veu alta que una queixa. Front a la cultura de la queixa la cultura de les solucions.

    ResponElimina
  3. Hola manolo, m´ha dit un pardalet que tenies un blog i de segur m´agradaria. Eixe pardalet sabut no s´ha equivocat o sí...perqué a més d´agradar-me com havia pronosticat està sent una gran font d´inspiració!!.
    Una abraçada i seguiré llegint tots els teus avanços.
    Besets.

    ResponElimina
  4. Benvingut primercicle a aquest el teu "racó". És un plaer rebret i compartir amb tu els meus somnis i les meues il·lusions.

    ResponElimina