dijous, 9 de setembre de 2010

PRIMER DIA, SUPOSE QUE EL MILLOR DE L'ANY

Eren les 8h58 i un munt de xiquets i xiquetes es trobaven a les files. Davant els mestres xerrant i organitzant "el encierro". A la fila de 5é A mirades de dubte cap al mestre amb barba. No sabien si somriure, estar seriosos, dir-li alguna cosa, fer alguna broma... Jo volia mostrar-los uns ulls d'incertesa (pel rotllo de la intriga) però inconscientment no deixava de somriure i ells i elles ho "veien". Quant ens ha tocat pujar els he fet ficar-se per ordre d'edat i allí ens em quedat organitzant la fila. Tots se n'anaven i ells preguntant: de quin mes eres? Vinga, vinga,... a més a més el mestre donant pressa. A la fi, els ha costat un bon ratet, amb el patí buit ens hem pujat a classe.

Han entrat i s'han trobat les cadires en rogle i la classe buida. Alguns deien: ací que passa?, d'altres què guay!! Sense dir res ens hem assegut i li he preguntat a una xiqueta: - Com te diuen? Andrea - Què has fet aquest estiu? He estat a Ayodar,... i l'he convidada a que preguntara ella a una altra persona. Tots i totes em dit la nostra i ja ens em posat a parlar una mica més seriosament sobre l'organització de l'aula. La meua proposta ha sigut: anem a passar dos anys en aquesta classe, pense que seria interessant que el lloc on estarem tantes i tantes hores siga un lloc xulo, guay, que estiguem a gust. Vos convide a que proposeu idees i a consensuar-les, es a dir, que estiguem tots o la majoria d'acord. I aixina ha començat una pluja d'idees, de desitjos i de riures: podem dur maquinetes, i tindré una tele 3D, podem portar pilotes, jo voldria dur un animalet, i com ens sentarem?, podrem tindré ordinador i jocs de taula,... quin goig escoltar tantes i tantes propostes fins i tot, sense dir-los res han proposat de fer una biblioteca. A la fi hem anat concretant i sembla que farem racons, els que ells han proposat: d'animalets i plantes, de llibres, de jocs i passatemps, d'expressió on penjar notícies, curiositats i d'altres interesos i l'ordinador per a crear un bloc d'aula i obrir una finestra al món.

Que puc dir, tan sols donar-los les gràcies per permetre'm gaudir de tants projectes. Jo calfant-me el cap (de fet tenia pensat fer aquestes coses) i resulta que ells i elles compartien les mateixes il·lusions que jo tenia.

Sí, supose que avui ha estat el millor dia de l'any i no vull ser pesimista (ni ho sóc) però si les coses són aixina ben aviat em farà vergonya escriure coses ací.

Hem fa il·lusió compartir amb vosaltres un regalet que avui ens ha fet Mireya* (gràcies preciosa) al facebook. Gràcies, GRACIAS del Canto del Loco. No la coneixia hi m'ha encantat.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada