dilluns, 8 de setembre de 2014

NOU GRUP, NOUS SOMNIS, NOUS REPTES

Comence nou curs amb un nou grup que arriba al tercer cicle.
Quan arriben sempre els veig molt xicotets i xicotetes, i quan se'n van, ...han crescut tant!!!

Veig davant meu una terra adobada, tova, preparada per començar a treure fruits que cal sembrar, regar, llaurar, adobar i netejar de males herbes. 

Veig aquest nou grup molt receptiu, fins i tot massa (no es queixen, he he) i cal anar fent-los més crítics. M'agrada que diguen la seua, que no peguen "cabotà" i ja està, perquè ho diu el mestre. Vull que siguen ells i elles els que s'adonen del que cal fer, per què i com, i això requerix de reflexió, diàleg, debats.

Ja hem començat amb els grups, hem raonat de quants i com ens fiquem (el primer dia no s'aclarien a ficar les taules a l'aula i jo callat mirant a vore que feien), hem repartit rols, càrrecs, responsabilitats de grup. Hem pensat en les tasques que cal atendre a l'aula i ens les hem repartit. Hem decidit tindre mascota. Hem triat el nom del bloc. Hem cavil·lat com presentarem les llibretes i ja hem començat a presentar textos.

Quatre dies condidors, de poca o cap feina acadèmica, tan sols organitzant, parlant i escoltant, coneixent-nos, fent grup.

Encara ens queda feina abans de començar en matèria: triar delegat/ada, ambientar l'aula, encetar el bloc, aprendre habilitats socials, de grup, cooperatives, parlar d'activitats, organitzar la biblioteca d'aula,... seguir aprenent a estar en grup, a parlar en grup (baixet) i a treballar junts. 

Sí, terra preparada per començar a sembrar, però cal adobar-la ben bé per a treure bons fruits.
No volem que la collita es faça malbé.

2 comentaris:

  1. M'agrada llegir-te. M'agrada sentir les bones vibracions que vénen del teu bloc. La il·lusió és fonamental en la nostra tasca d'ensenyants. Sense ella tot és un no res. I veig que tu en tens per a donar i vendre. Me n'alegre. A mi, així entre nosaltres, et diré que em passa el mateix. Un curs nou, xiquets i xiqutets nous, noves perspectives, nous objectius (humans); i com tu ben bé dius, un terreny enorme esperant a què se l'anime a donar-hi fruits... ¡Quina meravellla....!

    Una forta abraçada.

    Per cert, Manolo, ja saps que el teu fill Manolo està en la classe de la meua dona, Sole. Ja en parlarem...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Miguel, son tan bonicos i boniques i tene una careta amb tantes ganes d'aprendre i saber-ne més...
      Tenim una gran sort de poder gaudir de la nostra feina. Per a mi els dilluns no son el primer dia de la setmana, són un més que gaudir i aprofitar al màxim.

      Sí, ja ho sabia però encara no ens hem creuat.
      Quina sort hem tingut aquest any amb la mestra del xiquet, jajaja ;D

      Elimina