dissabte, 17 de maig de 2014

FINS SEMPRE

No puc deixar passar el dia d'avui sense fer una entrada al meu estimat BLOC.
Avui s'ha acomiadat, esperem que no per molt temps, la nostra companya, amiga, mestra i estimada MARIA.
Al llarg de sis mesos, enmig dels seus quefers com a treballadora i mare de família nombrosa, ha estat amb nosaltres compartint, gaudint, aprenent i ensenyant-nos al llarg del període de pràctiques.
Ha estat una vesprada, un dia molt emotiu, amb llàgrimes per tot arreu davant l'inevitable ADÉU, FINS AVIAT a Maria.
Per acabar, després de cinc exposicions precioses de l'alumnat, Maria ens ha oferit un PPT on els seus sentiments, vivències, il·lusions i experiències s'han fet paleses. Ha parlat de la seua arribada, de les seues dificultats per adaptar-se a un entorn estrany, sense taula ni cadira de mestre (jeje), ens ha parlat de com ha viscut uns mesos d'anades i vingudes a la seua feina on intentava agafar el ritme trepidant de la nostra aula plena d'experiències, projectes i aprenentatges. Ens ha parlat del seu passat i dels desitjos per al seu futur, en el fons, ens ha parlat d'ella i a ella és a la que trobarem a faltar aquest mes que ens queda de curs.


L'alumnat, enmarat, com a fillols, no podien més que dir-li T'ESTIMEM, ERES LA MILLOR, NO T'OBLIDAREM... i és bonic vore i viure aquests sentiments que manifesten que la seva estada no ha sigut un pas sense ressò. Ens ha deixat quelcom als nostres cors com a mestra, com a mare i com amiga.
Jo, personalment, també li he d'agrair el seu esforç, la seua implicació i el seu treball. Ha estat un recolzament impagable (malgrat aquesta no era la seua feina) i he de dir que encara que ella ha aprés, tal com ens ha manifestat, jo també he pogut aprendre molt gràcies a ella. La seva presència m'ha fet parar-me i reflexionar sobre el meu quefer. Les seves valoracions m'han ajudat a adonar-me'n del que ja sabia però potser no feia massa cas i de detalls que no havia parat a valorar i també cal millorar. 
Sí, gràcies MARIA, has estat una veu que ens has parlat, que ens has ajudat a vore llums que ens ha permès millorar i això és el que tots volem, o almenys jo, fer cada dia un poquet millor la meva tasca. Deies que m'havies buscat i que t'alegraves d'haver estat al meu costat i jo et dic, GRÀCIES perquè la teua estada no serà fàcil d'oblidar. Tens un esperit, un tarannà (com diuen els catalans), un quefer que empenta a seguir endavant amb més il·lusió cada dia (i això que jo considere que en tinc per a donar i vendre), un somriure que ens anima a viure al màxim sense perdre el temps. Deies que VOLS SER MESTRA i jo estic segur que ho aconseguiràs. Calen persones com tu al món docent i desitge de tot cor que fins i tot puguem tornar a treballar junts.
També ens hem acomiadat amb una abraçada plena d'agraïments i complicitats. Ha sigut un viatge bonic, curt, però preciós i sobretot, el sentir-me acompanyat i recolzat dia a dia ha fet que aquest curs 2013-2014 hagi passat com un sospir, sense adonar-nos de tot el que hem fet. Recorde  aquella pissarra plena d'experiències que l'alumnat anava recordant i tot ha sigut fàcil, tot ha passat i tot ha quedat a dins, d'alguna manera, i tot ha estat, també, gràcies a tu. FINS SEMPRE una abraçada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada