dissabte, 6 d’octubre de 2012

EL TEMPS VOLA!!!

La tardor a"La Parà" Onda
Com pot ser?
Ja portem un mes d'escola!!!
No m'ho puc creure. 
Diuen que quan estàs ocupat el temps passa més apressa que quan t'avorrises i és freqüent a l'aula escoltar el comentari: "ja és l'hora?", jejeje, bona senyal.
Sí, a mi em passa el mateix: "ja ha passat un mes?". Sembla mentida, però sí.
Nosaltres hem dedicat molt d'esforç, aquest mes, a l'organització dels grups, a la nova manera de treballar, a assolir rutines respecte als càrrecs al grup i responsabilitats a l'aula, i encara falta rodatge, encara no s'acaba d'agafar el ritmet que a mi m'agrada. 
De vegades veig que vull córrer massa, i no pot ser. Tenim el temps que tenim però això no pot fer que les coses vagen més apressa.
Estic mal acostumat a l'últim any (curs 2011/2012) on tot el que fèiem a l'aula em resultava fàcil i de la mateixa manera que l'alumnat ha d'acostumar-se a una altra dinàmica jo, també he de canviar de 'xip' i recordar que és un grup nou.
Igual que fa dos anys, els he repartit el cartellet que es pengen al pit amb una pinza amb el càrrec que té cadascú (els encanta ficar-s'ho i fins i tot, de vegades, se'n van a casa amb el cartellet penjat :-) també hem canviat ja de grup i també ha suposat això les primeres "crisi": jo no vull anar amb aquest/a, puc canviar de grup?, quan tornem a canviar?,... Estan creixent, estan aprenent a conviure i el "bon rollito" que havia vist les dues primeres setmanes (es van sentar en grups com van voler) resulta que ja no és així en tots els casos. Supose que aniran modulant i graduant el seu comportament i les seues interaccions per a poder conviure el millor possible les properes 5 setmanes (si no ho fan, seran 5 setmanes molt dures :-S).
D'altra banda, ja he tingut la reunió de pares/mares i, o els pares i mares són molt diferents als que vaig tindre fa dos anys o algun pardalet els ha contat de que va la història perquè el que veia eren somriures, assentiments amb el cap i "il·lusió" en els ulls. Sí, no sé si són imaginacions meues però vaig vore una brillantor en uns quants ulls que em donaven 'bon rotllet' i, sincerament, això et fa sentir molt bé, acompanyat i recolzat.
Els vaig parlar també d'una nova experiència que vull probar aquest primer trimestre i que ja vaig cavil·lar l'any passat: no ficar nota als exàmens. Com ja vaig comentar a un post l'any passat, està demostrat que quan apareix a un examen un número que avalúe la proba, l'alumnat ja no mira res més i jo el que vull és que es paren a vore les seues errades, què han de millorar i  en quines cosetes han de parar atenció. Crec que pot ser una manera d'evitar la típica 'notitis', la comparació entre companys/es i el disgust dels/de les que no superen l'exàmen. Jo, lògicament, igual em prendre nota de com van (encara que segur que tots i totes els i les mestres estaréu en mi que ben poca falta ens fan els exàmens per a saber com va el nostre alumnat, no???) i també, com sempre, el faré arribar a casa per a què els pares i mares puguen vore com va el/la seu/a fill/a. Ja vorem el que passa. A una mare no li semblava una bona mesura i em parlava que podia fer-los perdre motivació. Sincerament, no ho sé perquè mai ho he ficat en pràctica, aixina que, l'experiència i la pràctica dirà.
Bé, la setmana que ve serà curta i a l'altra ja començarem amb algun examen. També hem d'encetar el contacontes i el 'llegim en parella', mentre els textos setmanals, la biblioteca i l'animació lectora ja ha començat. 
Els rodaments es van ficant en marxa però no hi ha que oblidar-se de ficar bona quantitat d'oli per a que la màquina no s'escalfe.
SEMPRE ENDAVANT, FELIÇOS I A TOPE!!!!
BONA TARDOR!!!!

2 comentaris:

  1. manolo para nosotros los padres también es algo nuevo todo lo que se dijo en la reunión. Yo personalmente me estoy sorprendiendo por lo bien que mi hija se está aprendiendo las cosas y la capacidad De desarrollar que tiene. De momento el comienzo está siendo bastante bueno. Espero que siga así todo el año. Soy Raquel la mamá De Noelia

    ResponElimina
  2. Raquel muchas gracias por tus palabras. Te puedo asegurar que la mayor satisfacción de un maestro es 'oir' o leer cosas como las que dices.
    Me alegra tener la información que me das porque necesito "saber" como van las cosas. Yo veo lo que veo pero en casa seguro que véis otras cositas a las que yo no llego.
    Me encanta tener comentarios de los papis. En los dos últimos años creo que solo tuve uno :(
    De verdad doy tanto miedo, jajaja!!!! :-)

    ResponElimina