dissabte, 22 d’octubre del 2011

SETMANA D'EXPERIÈNCIES


El dimarts passat vam tindre la segona sessió de robòtica i l'alumnat ho ha gaudit i a alguns els ha cridat molt l'atenció. José Manuel (pare de l'escola i membre de la comunitat educativa) també s'ho ha currat (gràcies) i en aquesta segona sessió fins i tot ens va portar un robot, construit per ell, que girava segons al costat que percibia llum mitjançant unes fotocèl·lules. Molt curiós e interessant.

El dimecres vam començar els grups interactius i va anar molt bé. L'alumnat ja sap la dinàmica i em va alegrar vore com s'esforçaven per treure endavant els exercicis (ho fem a Matemàtiques) i van augmentant la velocitat de resolució per tal d'acabar-los amb el temps limitat que tenen.


 I parlant de velocitat i temps limitat també aquesta setmana he portat endavant una experiència un poc dura, ho reconec, retornant a l'antiga escola (jo vaig viure una cosa semblant però real): 

a Coneixement del Medi estem treballant geografia d'Espanya i Europa. En quatre ocasions els havia donat un mapa d'Espanya i un altre d'Europa per tal que el completaren en deu minuts EN GRUP. A mesura que passaven les proves anaven encertant més i tenint menys omissions, es tractava d'una prova purament memorística d'unes 50 localitzacions de penínsules, rius, mars i montanyes. 

Els vaig dir que la propera vegada la prova seria individual i aquest dimecres, sense avisar-los (encara que es veia vindre), els vaig donar per cinquena vegada el full. Resultat: 18 zeros i tan sols 3 aprovats. 
Sé que hi ha alumnat que ho ha passat mal, que no estan acostumats a suspendre i menys amb un zero (avui en dia a educació ho tenim "prohibit", ningú suspén amb un zero) i de fet l'alumnat va començar a queixar-se (M'AGRADA!!!), va reclamar els seus 'drets', que era injust, que no havien tingut temps, que hi havia uns mapes que eren diferents, que descomptava molt per cada errada (1 punt per errada u omissió),... AIXÒ ENS VA PORTAR A FER UNA ASSEMBLEA i a vore com solucionàvem el que havia passat. 
L'opció va ser repetir la prova el divendres hi així ho vam fer. Resultat: 20 excel·lents amb 9, 9'5 o 10. Els vaig deixar 15 minuts en lloc de 10. 
Quan els vaig retornar l'examen i vam parlar crec que vam fer unes reflexions interessants: si hem tret aquestes notes, el dimecres també les podíem haver tret portant l'estudi al dia, a tots i totes amb 15 minuts els va sobrar temps quan s'havien queixat el dimecres que els faltava, es van donar conte que no cal dir "estudieu", cal estudiar cada dia, em van demostrar una vegada més que és una classe molt potent i que si es posen les piles poden fer tot el que vulguen. 
Ho sent per l'alumnat que es va passar un o dos dies preocupat, despagat, "frustrat" (avui en dia no estem acostumats) i crec que és important passar per aquestes situacions que fa que l'alumnat madure, creixca i es responsabilitze dels seus deures.

Que DURA era la VELLA escola però fins i tot amb ella ens hem fet hòmens i dones de profit, no???

Està clar que hi ha diferents metodologies, pedagogies, més o menys agradables, motivadores, engrescadores, rígides,... i amb totes apreníem i amb totes s'aprén. El que jo crec que és la gran diferència en la manera d'ensenyar d'avui i d'ahir és que avui lluitem per UN ENSENYAMENT MÉS JUST, SOLIDARI, IGUALITARI, INCLUSIU I RESPECTUÓS i això no sempre es complia en la "meua escola" i això no s'aconsegueix amb "zeros".

2 comentaris:

  1. Interessant experiència i interessants reflexions. Jo crec que això de veure's un zero pot arribar a ser traumàtic per a un xiquet no estiga acostumant. Jo me'n recorde de quan feia sisé de primària (l'any 1969) i en un examen de matemàtiques em va ficar un tres. Fixa't si em vaig disgustar que encara me'n recorde. I el que vaig pensar aleshores era que jo no serviria per a estudiar. Clar, aquell examen el vaig estudiar poc i mal, perquè, tot s'ha de dir, el mestre també ens ho va explicar poc i mal, i el resultat va ser aquest. Conseqüentment jo pense que sempre que n'hi ha un fracàs pel que fa a les notes n'hi ha alguna cosa que falla, alguna cosa no s'ha fet bé. I el que cal és (alumnes i professors) seure's i fer autocrítica. Segur que, com en el teu cas, es troben solucions.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Sí Miguel, estic d'acord amb tu. No sóc ni partidari dels zeros (quant apareixen quasi sempre, per no dir sempre solen ser "culpa" del mestre) ni de les proves memorístiques, m'agraden més les de raonament (malgrat també hi ha que practicar i exercitar la memòria). En aquesta ocasió l'experiència requeria d'aquestes variables i de fet ja hem quedat que els "0" no contaran per a l'avaluació. Ha estat una vivència agre-dolça però jo crec que els i les ha donat que pensar.

    ResponElimina