diumenge, 19 de juny de 2011

JA S'ACABA EL CURS

El dijous passat vam tindre la reunió de pares de final de curs. Va ser una reunió completeta, i per suposat amb la participació i presència de l’alumnat, de fet a la classe, quan els vaig dir si volien dir alguna cosa o participar a la reunió de pares i mares, alguns alumnes deien que ells volien ser ú més a la reunió i poder dir la seua, opinar, preguntar, si era necessari i de fet, aixina va ser.

La reunió va començar a les 17h amb la informació donada per Edmundo (el Dire) i Mª del Mar (companya d’anglés) sobre el projecte en el que hem sigut triats per anar l’any vinent una setmana d’immersió lingüística a una altra Comunitat i amb uns altres 25 alumnes (programa del Ministeri). De la nostra classe m’aniran 15 i se’ls va informar i convocar per a una propera reunió. Enhorabona a la tasca i projecte presentat per Mª del Mar.

Després vaig continuar jo la reunió parlant-los un poc del perquè de totes les activitats i projectes que hem portat endavant aquest any, on vaig voler que s’adonaren que en el fons de totes elles està el treball de les Competències Bàsiques, necessàries per al seu desenvolupament i maduresa tan acadèmic com personal. Vaig parlar-ne de cadacun d’ells i vaig avaluar, des del meu punt de vista com havien anat.


Sóc conscient que per alguns pares/mares era un poquet rotllo ja que quan acudim com a pares a una reunió dels nostres fills o filles no esperem una classe teòrica d’objectius i avaluacions però ho vaig considerar necessari per a que també s’adonaren que en quasi tots els projectes les famílies haurien de ser protagonistes i participar en ells, cosa que no ha sigut aixina (esperem que l’any que ve s’enganxen un poc més).

A continuació, els deures de l’estiu (una proposta no acadèmica, cal descansar) i alguna informació per al curs vinent, van portar la reunió a la seua recta final. La vaig acabar amb “tres regalets”: el número 4 de La Veu de Kinta, les redaccions sobre “El full en blanc” (en aquest moment no vaig poder retindre les llàgrimes i algunes mares es van unir a mi, cosa que em va fer sentir-me un poc acompanyat) i per acabar, el teatret portat endavant per l’alumnat amb l'obra “El Fantasma de Villasimplona de Arriba” on els xiquets i xiquetes ho van fer genial (potser sobraven algunes rises enmig de l’actuació però crec que els ho deixarem passar, s’ho han currat molt, enhorabona!!!).

Després, vora a les 20h, estava jo a l'escola replegant taules i cadires i va ser un moment molt especial per a mi. D'una banda de gran alegria i d'altra, de molta tristesa, va ser un moment íntim. Vaig pensar: el curs ja s'ha acabat, ha sigut un curs apassionant, viu, emocionant, trepidant, ple de satisfaccions, alegries i sincerament, no tinc cap mal record d'ell. He donat tot el que he pogut i sabut a l'alumnat i em senc feliç perquè han aprés molt, moltíssim, més del que em pensava. S'ho mereixen ells i tots els xiquets i xiquetes, una educació plena i de qualitat i jo crec que els ho he donat fins on he pogut.
Sí, d'altra banda va ser un moment de molta tristesa perquè allí estava jo replegant i estava sol. Aixina m'he sentit en molts moments del curs. La feina que he fet, malgrat l'he fet agust, molt agust, si es fa asoles, és pesada i he pagat l'esforç: he acabat molt cremat!!! Ja sabia que no podia ni puc canviar les coses en un any però ho seguiré intentant, de fet ja sé que es parla de mi a l'escola i com deia no sé qui: "cal que parlen d'ú, bé o malament, dóna igual", potser el principi del canvi?????


2 comentaris:

  1. Hola Manolo, em solidaritze amb tu en eixe sentiment se soletat i has de saber que la teua tasca és un model per a altres mestres que ens animem i il·lusionem i que de vegades també ens sentim sols i estranys a l'escola. Malgrat això, endavant, els nostres alumnes s'ho mereixen.
    Ja he estat en Vila-real i ara ja prepare cosetes. Moltes gràcies per tot i gaudix d'un bon i relaxat estiu!!!

    ResponElimina
  2. Moltes gràcies, classe dels bous, certament recomforta i anima saber que el que fas serveix i anima a d'altres companys i especialment a l'alumnat que ho gaudeix i n'apren mil, no, mil no, un milió i això és el que realment val la pena. Sol o acompanyat amb més o amb menys empenta seguirem fent camí.

    ResponElimina