Ha costat però a la fi ha eixit el primer número de "La Veu de Kinta". Fa dos mesos que anava darrere d'aconseguir-ho, m'ho havia ficat entre cella i cella i una proposta tan xula no podia caure en sac trencat (si Mireya* ho recomana no es pot deixar passar).
Sí, des de després de Nadal els vaig proposar de fer un "diari" (premsa) de classe i entre unes coses i d'altres ho anàvem endarrerint, quan podíem fer alguna cosa s'acabava la classe, quan ja teníem algun article ja havia passat la notícia,... total que sense adonar-se'n han passat dos mesos. A la fi, aquest dimecres vam agafar titulars que anem escrivint a un full que hi ha a la paret de classe. Vaig repartir un titular per grup per a fer individualment, explicant-los el tema de: Titular, entrada i cos; i després els vaig dir d'escriure l'article. Una altra vegada s'havia acabat la classe així que deures per al dia següent: l'article acabat.
Al dijous els vaig deixar 3 minuts per a llegir a cada grup l'article que havien fet individualment a casa i 10' per a fer-ne un de nou entre tots. Els resultats acceptables i ràpids. Després el curro ha sigut meu a casa (però espere que només siga en aquest primer número).
A partir d'ara seria ideal que fóra setmanal, però supose que no arribarem, no passa res. A vore si aquest any en fem un mensual i l'any vinent... aprofitarem el que hem aprés.
¡Què xulo! això està de meravella. Em pareix fantàstic que els teus alumnes estiguen tan enganxats a les activitats proposades. Com es nota la mà teua Manolo... Enhorabona.
ResponEliminaUna abraçada.