GRAN SETMANA!!!

Ja s'ha acabat una altra setmana de molta feina. Estic cansat però content. Hem tingut un poquet de tot: rutines de treball en grup, experiències noves, formació, trobada amb pares i mares, xicotets conflictes pendents de resoldre,...

Potser el que més recorde de la setmana i em fa sentir molt bé és l'inici del contacontes a infantil. Sí, el dimarts a les 15h vam anar a la classe d'infantil 5 anys "A" i cada un dels meus alumnes va agafar de la maneta a un xiquet/a de la classe d'Infantil i es van repartir pels raconmets del patí, el passadís i la classe i els van contar un conte. Aixina de senzill. Als deu minuts ens tornàvem a la classe però les "fotos" que vam vore la mestra d'Infantil i jo eixos 10 minuts ens feien somriure (hauria sigut per a enregistrar-ho, ho farem!!!) i ens feien sentir bé. L'ambient era d'alegria, de pau, de sorpresa,... les cares dels "49" xiquets/etes parlaven, cridaven, ho deien tot. Quan vam tornar a classe tots/es volien dir la seua, estaven feliços, s'havien sentit bé, majors, responsables, tenien l'autoestima pels núvols i volien repetir, fins i tot dos alumnes que no ho tenien clar, ja s'han enganxat. Quina experiència més senzilla i més enriquidora, vos l'aconselle!!!! (i no sòc amic de donar consells).

També el dimarts van vindre Xelo (mestra de 4t.), Loli (mare de xiquet de 4t.) i Nicolás (xiquet de 4t) a explicar-nos com porten endavant l'experiència de Llegim en parella des de fa un any a la seua escola. Va ser una xerrada enriquidora, clarificadora i engrescadora. Vam saber el que cal tindre en conte, les dificultats que han tingut i com portar endavant el projecte. Genial! Tan sols ens falta fer la sessió de formació als xiquets i als pares i mares per començar amb l'experiència.

D'altra banda, he tingut un xicotet contratemps en el meu projecte. Volia encetar aquesta setmana els "grups interactius" però malgrat la Direcció del Centre em recolza a portar-ho endavant m'ha ficat un "però" i ja sabeu que quan hi ha un "però" tot el que s'ha dit abans no serveix per a res. Resulta que per a portar endavant l'experiència vull convidar a alumnat voluntari de l'UJI i a pares i mares i el Director m'ha demanat que sol·licite permís a la Direcció Territorial per tal de deixar entrar a la meua aula a "persones convidades per mí". Ho enteneu, jo no!!!! I ara, en això estic. Amb el poc que m'agrada la paperassa i ara a cavil·lar una "carta bonica" per al señor Inspector i el Director territorial. Ja vos contaré si aconseguisc el meu objectiu.

SETMANA DE CONSOLIDACIÓ A L'AULA

He acabat la setmana content de com van les coses. El dimecres novament Joan i MªCarmen van vindre a l'aula i vam anar perfilant el funcionament dels grups. Hem ampliat l'espai útil de la classe, hem posat lletrerets a cada càrrec del grup per a que cada vegada siguen més conscients de la seua tasca i del que han de fer i els hem habilitat un espai per a "les coses del grup" i evitar mil i un viatges a portar coses dels casellers individuals. El to de veu va baixant i la tasca del moderador cada vegada és més detallada i eficaç. També estem cotrolant i millorant les persones que s'alcen de la taula (ho poden fer quan vulguen però sempre amb algun motiu) i en principi sols el encarregat de material és el que té més necessitat d'anar d'un lloc a un altre.

Aquesta setmana també he arribat a observar ajudes entre diferents grups i demandes dirigides a d'altres companys amb educació, concreció i respecte, fins i tot els/les més liders han mostrat signes de compartir i ajuda d'igual a igual. Pense que tot va per bon camí.

D'altra banda no puc deixar de comentar l'activitat que faig el dimecres de vesprada quan em quede amb tan sols mig grup perquè l'altre mig se'n va a informàtica. Estem fent una tertúlia literària llegint el llibre de "Les aventures del barón de Munchausen". Els està agradant i està donant peu a parlar i compartir experiències pròpies i vivències de cadascú. És una hora que ens passa en un bufit. Ja he tingut els dos grups i ha sigut una estona genial, tranquil·la, de lectura en veu alta, d'aprenentatges, de compartir... Quan es fan les 16h quasi tots i totes diuen: "ja s'ha acabat l'hora!!!" i a mi se'm posen els pèls de punta de vore com estant gaudint de la lectura i es troben tan agust. Què guai!!!

La setmana que ve comencem a "contar contes" a infantil 5 anys. Ja vorem com va l'experiència, si ens organitzem bé i si ens quedem amb un bon "sabor de boca" per a continuar repetint. Supose, espere,.....ESTIC SEGUR de que aixina serà, ja vos contaré.

ORGANITZANT I MILLORANT....

Ja fa dies que no escric al Bloc i no vull deixar-lo de costat perquè pense que en un futur m'ajudarà a recordar el que faig i a millorar la meua docència repassant tot allò que vaig portar endavant.

Aquests deu dies han estat dedicats a millorar el funcionament de la classe. Hi havia cosetes que per la meua falta d'experiència com a tutor em calia revisar. Han estat xicotets detalls que em faciliten la tasca diària. Per exemple, els textos que els demane setmanalment i que els estan entregant sense falta (ja en porten 12) hem decidit tindre una llibreta exclussivament per a la seua producció literària (en un principi els demanava que ho feren a les llibretes de Valencià o Castellà).

L'altre dia va estar també Joan per la classe i vam compartir una sessió de Valencià. La seua presència m'ha servit per a millorar el funcionament dels grups que jo des de l'aula no arribava a apreciar (que bó és que entre gent a l'aula i t'aconsellen millores!!!). He decidit fer 6 grups de quatre persones (fins ara tenia 4 de 5 i un de 4) perquè la distància que hi havia del 5é membre al centre de l'espai de grup provocava el seu distanciament, no entrava al "joc". També vaig fer els canvis de grup amb l'ajuda del Delegat (gran, grandísima ajuda) i han quedat uns grups equilibrats i on pràcticament tots i totes estan contents (genial, cal implicar als alumnes en la seua organització, sempre!!!).

Joan també em va dir que no podíem esperar a que l'alumnat s'acostume a treballar en grup (cosa que van aconseguint a poc a poc) especialment pel problema que tenen de respecte en el torn de paraula (tots volen parlar alhora, cosa molt normal i freqüent). La mesura presa ha sigut tan senzilla com repartir una carta a cada grup i el moderador es fa càrrec de donar-la al membre del grup que vol parlar, tan sols pot parlar qui té la carta (genial, instrument físic per a assolir una habilitat social bàsica e imprescindible). Ha estat una mesura super eficaç. Encara tenen els seus moments d'apassionament incontrolat (que també són necessaris) però l'ordre ha millorat.

En quan a la realització i demanda de tasques en grup Joan també em va fer una xicoteta reflexió: cal demanar un treball, reflexió, activitat grupal per a què el grup s'organitze i el faça i que des d'aquest treball es porte endavant l'activitat individual. Ho he posat en pràctica i funciona però també funciona a la inversa, des d'una activitat individual, realitzem un treball grupal. El que sempre cal i pense que com a docents "pequem" molt (jo especialment i ho estic intentant corregir) és la falta de concreció, precisió i detall en les activitats que s'encomanen per a què no es perguen en la seua elaboració i per a evitar el "milió" de preguntes de : com sé fa? i ara què faig? i ara què s'ha de fer?....

Em vaig sentir molt bé el dia que va vindré Joan a classe però a més a més també ,a la mateixa sessió, va estar la mestra de recolzament. Li vaig dir que ajudara als grups en la tasca que havien de fer (ella s'havia posat a recolzar la lectura comprensiva a un xiquet). Va estar rodant per la classe i atenent els dubtes igual que Joan i jo. No hi ha xiquets/etes de recolzament, "especials"... són tots/totes iguals i això mola molt. Qui necessita ajuda, se li dona. Qui en necessita més se li dona també, però sense distincions. Sembla molt senzill, normal, sense problemes, sense dubtes,... doncs tan sols això, costa molt d'acceptar i d'integrar a una programació, a una manera de funcionar. En general es vol que l'alumnat isca de la classe, que "traguem" a l'alumant endarrerit per a que millore (???????) i jo, no ho entenc! Quan va acabar la classe, la mestra em va felicitar i em va dir que li agradava molt com estava organitzada i plantejada l'activitat (i això que despreś parlant amb Joan vam trobar molts detalls a millorar). Les seues paraules em van fer sentir bé malgrat de la seua classe he de treure jo als alumnes per a donar-los recolzament. L'única eina de la que dispose per a fer canvis és el "contagi" i pense que amb el temps escamparé aquesta "malaltia" que 'patisc'.

REUNIÓ DE PARES

De 18h a 20h. Sí, dos horetes de conversa, diàleg, posada en comú... El primer que et ve al cap és dir: dos hores????? Doncs sí, i la veritat és que em van passar volant i crec que als pares també. De les 50 ó 60 reunions de pares i mares a les que he assistit com a pare, mai han durat més de mitja hora i mai hi ha hagut el diàleg i el debat que es va crear en aquesta. Sembla que les coses són diferents i això m'agrada.

Va ser una reunió molt participativa, pares i mares van dir la seua, les seues pors, els seus dubtes, les seues preocupacions,... i ho entenc perfectament com a pare. És cert que estic portant endavant un projecte diferent a l'habitual, al "tradicional" i això fa que els pares i mares no les tinguen totes en ells. Tots els canvis costen i més quan en ells estan implicats els teus fills.

Quan vaig eixir de la reunió tenia un sabor "agre-dolç" però després, pensant i reflexionant en el que va passar i el que es va dir, estic content i satisfet de la reunió. No vaig rebre "palmadetes" en l'esquena però tampoc me les esperava. Vaig intentar transmetre la meua il·lusió i el meu desig d'aconseguir el millor i el màxim possible de l'alumnat i no sé si va arribar a tots i totes.

Hi havia cares somrients, cares serioses, cares d'incomprensió i cares de comprensió,... però sobretot, el que vaig sentir i notar va ser "atenció".

Crec que m'he de guanyar als pares i les mares i tinc feina per aconseguir-ho però com sempre dic la feina no em fa por i pense seguir endavant. He parlat també amb l'alumnat i els he dit que si volem continuar treballant com ho estem fent, hem de demostrar que val la pena, hem de ficar tot el que puguem de la nostra part per a poder engrescar als pares ja que sense el seu ajut i col·laboració el projecte no serà sòlid, no funcionarà, no tindrà "sentit". De fet, això ho tinc claríssim, si els pares i mares no participen i s'impliquen....... ho deixaré córrer, no del tot però si la idea inicial.